Total de visualitzacions de pàgina:
dimecres, 20 de març del 2013
dimarts, 19 de març del 2013
DIA DE LA POESIA
Només la veu
Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
Zoraida Burgos
Gaudim de fer volar els nostres mots a través de la poesia.
diumenge, 10 de març del 2013
TALLER CREATIU
Aquí teniu els diversos materials pel treball. Bona feina!
TEXT 1:
Des de dins la cabana podíem veure una bona
extensió de bosc. Suficient per sentir-nos segurs. Estàvem cansats i força
tensos. L’aventura arribava al final i això ens animava. Només ens havien de
venir a recollir. Això i prou.
Una barreja d’udol i esgarip ens va obligar
a mirar-nos amb incredulitat, abans d’abocar-nos a les finestres.
Encara ens estàvem plantejant què coi era
allò, quan en vam sentir un segon i un tercer i... S’acostaven a la cabana per
totes bandes! Abans que poguéssim identificar qui o què eren, “toc, toc”, ja
picaven a la porta.
TEXT 2:
Asseguda al banc de pedra recordava aquells
matins de diumenge, plens de sol i d’aire net, d’ocells piulant, d’olors: herba
humida, pa calent, foc de llenya escampant-se amb un fum sinuós. I els crits i
les corredisses de tot de canalla jugant a la plaça de l’Església.
De lluny, va sentir bordar un gos. Li van
caure al damunt les primeres gotes de pluja. Es va posar dreta i, com si
l’empaités algú, potser un altre record no tan agradable, va enfilar el carrer
decidida a reunir-se amb ells.
IL·LUSTRACIÓ 1:
IL·LUSTRACIÓ 2:
diumenge, 3 de març del 2013
REDACCIONS TERCER TRIMESTRE
Aquí teniu les dades d'entrega:
3r.4t
13 març 3.5
4.6. (el text iniciat al taller del dia 5 març)
17 abril 3.5
4.6
Castellà
3º/4º
3
abril 3.5 4.6 ( una narració que parli d'un equilibrista, una olla de pressió i una sala de vistes) Apa! A imaginar toca!!
8 maig 3.5
4.6
Subscriure's a:
Missatges (Atom)