Els dos
punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" és el
signe anomenant dièresi.
La
dièresi té dues funcions:
1.
Marcar, d'una banda, que sona la u dels dígrafs "que, qui, gue, gui",
ja que es tracta de diftongs creixents formats amb les consonants "g"
i "q" seguides dels aplec "ue", "ui": qüe, qüi;
güe, güi.
2.
Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocàlic en una situació de
formar diftong, en realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com
a semivocals. Així, els mots duia, espai, peu, la "i" i la
"u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi els mots conduïa,
països, peüc no formen diftong i sonen com a vocals.
Comentari
-Els
verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del
present de subjuntiu i de l'imperatiu. Com tot diftong decreixent, és la segona
i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong: però, com que en
realitat no el forma, la dièresi s'escriu damunt la segona i.
...... Així,
igual que s'escriu "no ho menyspreïs", cal escriure "no ho
enviïs" o be "copiïn això".
-Cal recordar, d'altra banda, que
convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les formes del present
d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.
...... Així, "ell copia", es fa tònica la síl·laba pi i no pas la co.
-L'accent
substitueix en aquesta funció la dièresi quan el mot ha d'anar accentuat.
...... Així,
al mots Lluís, conduíem, conduíeu, l'accent ja assenyala que les "i"
sonen com a vocals i no formen diftong. En canvi, als mots Lluïsa, conduïes,
conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha d'escriure dièresi.
ESTALVI
DE LA DIÈRESI:
1.Quan,
segons les regles d’accentuació, hem d’accentuar (l’accent té preferència sobre
la dièresi).
veïna,
però veí (aguda acabada en vocal) països, però país (aguda acabada en –is)
agraïa, però agraíem (plana acabada en m)
2.En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la 3a
conjugació (agrair, beneir, conduir...)
agrair
agraint agrairé, agrairàs, agrairà, agrairem... agrairia, agrairies, agrairia,
agrairíem...
3.En
les paraules que acaben en els sufixos -isme i -ista
egoisme,
heroisme, altruista, europeista... (atenció: el proïsme)
4.En les paraules formades amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-...
antiinflamatori,
coincidir, contraindicació, reintegrar, reunió... (atenció: reüll i reüllar)
5.En els mots acabats amb els sufixos cultes -um i -us
solàrium, aquàrium, Pius, Màrius...
