LA DIÈRESI

Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" és el signe anomenant dièresi. 

La dièresi té dues funcions: 

1. Marcar, d'una banda, que sona la u dels dígrafs "que, qui, gue, gui", ja que es tracta de diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplec "ue", "ui": qüe, qüi; güe, güi. 

2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocàlic en una situació de formar diftong, en realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com a semivocals. Així, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi els mots conduïa, països, peüc no formen diftong i sonen com a vocals. 

Comentari 

-Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Com tot diftong decreixent, és la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong: però, com que en realitat no el forma, la dièresi s'escriu damunt la segona i.

...... Així, igual que s'escriu "no ho menyspreïs", cal escriure "no ho enviïs" o be "copiïn això". 

-Cal recordar, d'altra banda, que convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar. 

...... Així, "ell copia", es fa tònica la síl·laba pi i no pas la co. 

-L'accent substitueix en aquesta funció la dièresi quan el mot ha d'anar accentuat. 

...... Així, al mots Lluís, conduíem, conduíeu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no formen diftong. En canvi, als mots Lluïsa, conduïes, conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha d'escriure dièresi.

ESTALVI DE LA DIÈRESI:

1.Quan, segons les regles d’accentuació, hem d’accentuar (l’accent té preferència sobre la dièresi).

 veïna, però veí (aguda acabada en vocal) països, però país (aguda acabada en –is) agraïa, però agraíem (plana acabada en m)

2.En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la 3a conjugació (agrair, beneir, conduir...)

 agrair agraint agrairé, agrairàs, agrairà, agrairem... agrairia, agrairies, agrairia, agrairíem...

3.En les paraules que acaben en els sufixos -isme i -ista

 egoisme, heroisme, altruista, europeista... (atenció: el proïsme)

4.En les paraules formades amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-...

antiinflamatori, coincidir, contraindicació, reintegrar, reunió... (atenció: reüll i reüllar)

5.En els mots acabats amb els sufixos cultes -um i -us 

solàrium, aquàrium, Pius, Màrius...

Descripció ambients

La descripció  d'ambients ens fa imaginar un lloc i una situació en un moment concret, perquè ens descriu l’entorn a través  dels sentits:  olors, colors, sons, etc. Quan descrivim un espai, no ens fixem tan sols en els elements que hi ha i en les seves qualitats. Tan important com això és l'ambient que s'hi respira. L'ambient reuneix tots els elements que donen vida a un espai: la gent, els moviments, la llum, les olors, els sorolls...

Els sons i els sorolls constitueixen el nostre univers sonor. Les persones, els animals i els instruments musicals emeten sons, mentre que la resta d'elements de la realitat (la pluja, el mar, un objecte que cau, les màquines...)

FIXA-T'HI

Algunes de les qualitats dels sorolls són:

-       La intensitat: intens, alt, fort.

-       L'estridència: estrident, penetrant; apagat, somort...

-       La durada: sec, brusc, sobtat, continuat, persistent, constant...

NIT TRANQUIL·LA

“Era una calmada nit d'estiu. La lluna plena lluïa en un cel ple d'estrelles  Ni un núvol no trencava la serenor de la imatge. Assegut a la sorra de la platja, sentia la remor del mar, l’anar i venir de les onades. També podia percebre l’olor de l’aigua salada. Vaig enterrar la mà a la sorra i en vaig agafar un grapat, que va anar lliscant suaument entre els meus dits. Estava fresca i, amb la calor que encara feia, el seu contacte era molt agradable. Quina pau! Aquella tranquil·litat convidava a relaxar-se i a pensar. Havia fet bé d'anar-me'n sol a voltar”

Activitat:

Tacte	Gust	Oïda	Vista	Olfacte

La descripció de paisatges

Descriure és explicar com és quelcom. S’ha de portar a terme amb detall, així doncs, tant podem descriure persones, com animals o objectes; però també, un procés, un ambient.

Consells per realitzar una bona descripció:

-       Observar-ho detalladament

-       Escollir els detalls remarcables.

-       Endreçar les idees

-       Començar a redactar el text a mode d’esborrany i llavors el definitiu.

Trets característics del text descriptiu

-       Aparició d’adjectius

-       Ús de substantius que designen les parts que construirem al text.

-  Verbs en passiva i formes verbals estàtiques: present d’indicatiu, imperfet d’indicatiu.

-     Comparances

-     Adverbis de lloc

“Entre una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d’una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana”.

Mercè Rodoreda.

“Va ser el darrer dia. El darrer. El darrer dia. Duia un vestit blau pàl·lid. Un capell d'ales amples amb tires de vellut negre que li penjaven fins a mitja esquena. El color del vestit i els llaços de vellut és allò que més recordo perquè van ser les últimes coses que vaig veure. Aquell color blau. Blau cel. A vegades, a l'estiu, el cel té un blau com el seu vestit, un blau gris, un blau menjat pel sol. Els dies més ardents de l'estiu. Un blau amarg com les gencianes.”

Mercè Rodoreda.

“Obria el finestró de la seva cambra i mirava la mar, encisada, una llarga estona, amb el vaivé de les ones i els seus colors sempre canviants. Del moll li arribaven crits de gavines i jocs de nins; de tant en tant, remor de barques que sortien (...). Ningú no contestà. Passà una altra tarda i les persianes tampoc no s'obrien. Arribà el director de l'Hospital. Repicà amb la baula i la cridà pel seu nom, no obtingué resposta. La guàrdia civil forçà el pany i entrà. Tot era ordenat: el llit fet, amb una vànova blanca, impecable, la maleta dalt de l'armari, un gerret amb flors sobre el comodí, flors ja músties, i un petit marc sense fotografia”.

Carme Riera

“L’oreneta (Hirundo rustica) és un ocell de la família dels hirundínids, d’uns quinze centímetres de llarg. Presenta un plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i a la gola, així com ales punxegudes i cua llarga i bifurcada. Ni a a les masies. Arriba als nostres climes pel març i n’emigra al setembre”. 

“Quan arriben les orenetes, com canvia el paisatge del meu poble! De cop, tot pren vida i color. Arriben enjogassades, voleiant d’aquí d’allà i xisclen amb l’alegria del retorn a casa”

“La grua té un coll tan llarg que l’aliment que pren ha de recórrer tres amples revolts fins a arribar al ventre. Aquest atribut exemplifica el camí que Déu dóna al savi per parlar amb la veritat. En canvi, qui en obrir boca, diu paraules vanes i grolleres, ofèn Déu i les persones de bona voluntat"

“El cigne és blanc per fora i negre per dins. Només canta el darrer any de vida. Quan els éssers humans senten la dolçor d’un cant que harmonitza amb el so de l’arpa, saben que és a punt de morir. D’aquí cal deduir que tot aquell que sàpiga que ha de morir, ha de lloar Déu i ha de desprendre’s de les obres mundanes, que són fugisseres i caduques, i així podrà acostar-se a la glòria celestial."

Activitat

Arbres	Camps	Cases	Cel	Ciutats	Flors	Fruites	Mar	Muntanyes	Rius

ACCENTS DIACRÍTICS