L’any 2013 s’escau el desè aniversari de la seva mort i nosaltres ens unim a l'homenatge popular.
Afegim aquell vers que ens interpel·la..., que ens "diu"..., que ens emociona..., que ens fa sentir que som vius...
http://www.youtube.com/watch?v=BcFLDosRUQY
I aquí us deixo el meu vers...
" Però la vida sols es diu vivint-la,..."
dimarts, 5 de novembre del 2013
dimecres, 25 de setembre del 2013
Redaccions 3r
No parava de ploure. La pluja cada cop era més intensa i dels seus cabells hi
lliscaven les gotes. Isolda tombada al mig del prat feia dels seus pensaments
dibuixos amb les fulles caduques que acariciava. El seu inconscient es deixava
portar pels moviments de la naturalesa. Era temps sense admirar la importància
que li donaven els petits detalls que la rodejaven. L’aigua la feia sentir viva, res l’aturava. Sentia l’olor
de la pluja. Aïllada de tothom actuava com una fulla més. No estava sola, els
seus records obrien el seu interior. Tot feia recordar-li grans moments que
havia viscut. No descartava que en vells temps podria haver estat un arbre. La
seva ment li duia a un món de idees, coses noves que li quedaven per fer.
Semblava un fruit acabat de néixer.
Vienna
L’INTI
El doctor Martí s’aixeca d’hora aquest dissabte, vol ensenyar-li la ciutat a
l’Inti, el seu amic d’Ila Wawanii a Indonèsia. Se sent impacient per veure la
reacció de l’Inti davant d’una gran ciutat, a més és Nadal, a la nit, Barcelona
serà plena de llums. L’Inti és feliç, és un bon home i somriu, sempre somriu.
Està emocionat de veure com són de grans els edificis, s’espanta dels cotxes i
no pot treure els ulls de les llums. Somriu i gesticula. És feliç. De sobte,
veu una dona dormint al carrer entre cartrons. El Martí, avergonyit, li explica
que no té casa. L’Inti no entén res, ningú ajudava a aquesta dona, amb tantes
coses com teniu, diu, ells mai no ho farien, no ho permetrien això, ells ho
comparteixen tot. L’Inti ja no somriu i troba a faltar la
seva petita illa, la seva gent.
Carlos
LA FUGIDA
Estava exhausta, sufocada, quasi
inconscient de si mateixa, i l’únic pensament que tenia en ment estava destinat
a ell. Sabia que estava atrapada, no hi havia cap possibilitat de poder sortir
d’aquesta amb vida. Només es podia permetre concentrar-se en fugir, fugir
d’aquella cosa, sí, cosa, perquè allò no era un home i la
paraula bèstia ni s’apropava al que
realment era, un monstre. La Katrina s’ocultava en un magatzem abandonat, entre
dues capses d’entre tantes que hi havia, creia innocentment que no la trobaria
aquella cosa, però el seu subconscient
sabia del cert que no tornaria a veure el sol. No obstant, conservava una única
esperança, i aquesta guspira de llum tenia un nom, nom que ella mateixa va
posar, un nom que ressonava en el vent, un nom que pertanyia al seu món...
Scarlett
UN MÓN PER A SOMIAR
La Bereket té el somni més gran. Estudiarà i entrarà a la universitat de
Nairobi. Però qui és ella? Una noia gairebé sense recursos, en un petit poblat
perdut a la sabana africana, en un món d’homes. Ella és molt millor que
qualsevol noi, però que més dóna. És somiadora, no té por i és jove. El món és
un tros de pa que es pot menjar a mossegades i la Bereket té la força de mil gegants.
Aleshores, per què no pot somiar? La seva historia és la de moltes noies
d’arreu del món. Juntes poden moure muntanyes i fer el mateix que qualsevol
home. La Bereket ho aconseguirà, estudiarà per convertir-se en professora i
construirà escoles per als poblats africans, aconseguirà que moltes noies i
nois sense recursos puguin arribar a tenir una educació digne i arribin a
realitzar-se com a les persones que volen arribar a ser.
Sofia
dimarts, 24 de setembre del 2013
dissabte, 21 de setembre del 2013
Redaccions 4t: UNITS CREIXEM+!
Aquí us adjunto tres redaccions vostres. Cadascuna té un toc especial. Us les mireu que ja ho comentarem.
Vols que caminem junts o per separat?
Per
Maria
Quantes vegades podrem dir que hem estat un petit tros de la vida d’algú?
Que hem deixat una petita petjada en el seu camí? Potser una o dues, no més. Ja
que moltes persones creuen no necessitar res de ningú. Fins fa poc jo pensava
el mateix. Pensava que el meu camí era
només meu i que la resta no eren res més que simples obstacles. Sabeu per què
pensava així? Ben senzill:
Un cop vaig cedir a la companyia d’altres viatgers que com jo, es
dirigien cap a un destí incert però del que sabíem que ens aportaria una gran felicitat.
Poc després em veia al terra plena de ferides, llàgrimes i ganes de
desaparèixer.
La soledat és com un infern, l’única diferència és que una només hi és
present a la vida i l’altre, a la mort.
L’últim pensament que em va passar pel cap abans de submergir-me en una
foscor impregnada de sofriment i envelliment era que m’hagués agradat que just en
el moment que em vaig caure al terra, algú m’hagués ofert una mà amiga que
m’ajudés a aixecar i a continuar cap endavant amb la certesa que un, mai camina
del tot sol.
La unió fa la força
Per Natàlia
Actualment, la societat que ens
envolta no difon cap mena de missatge que es tradueixi en col·lectivitat i unió
envers els altres.
Per aquest motiu, és normal que
ens formulem la següent pregunta, quines conseqüències pot causar l'absència
d'això? Doncs la resposta és molt fàcil. Si cadascú no és capaç de prendre
consciència que ajudant a l’altri també es pot sortir beneficiat, aleshores
tindrem un seriós problema i podríem deduir amb certa certesa, un futur amb
unes cultures, races i generacions marginades i allunyades les unes amb les
altres.
De totes maneres, crec que es pot
evitar aquesta calamitat si tenim de base el respecte com a mare dels restants
valors. Un exemple ben clar, són els Castellers de Catalunya, torres humanes
amb l'objectiu de donar com a resultat un gran èxit, que no poden prescindir de
l'ajut i la cohesió de l'altre per aconseguir el repte proposat, “créixer”.
En conclusió, reaccionem! Ja que,
la convivència, els riures, la satisfacció que agradi un regal, la generositat,
i al cap i a la fi, la vida, no es poden gaudir si els desacords i sobretot
l'egoisme impregnen el nostre món.
divendres, 6 de setembre del 2013
LLIBRES DE LECTURA 3r I 4t d'ESO
Ja podeu començar a llegir els del primer trimestre:
3r d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Mecanoscrit del segon origen Manuel Pedrolo Edicions 62
1r TRIM: Las pelirrojas traen mala suerte Ed Alfaguara
2n TRIM:Cantar del Mio Cid Adaptación Rosa Navarro Durán. colec. Clásicos para
estudiantes 9788423685288 Ed Edebé
3r TRIM: Rebeldes Susan Hinton Ed Alfaguara
4t d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Terra Baixa. Àngel Guimerà Editorial Barcanova
1r TRIM: La dama del alba. Alejandro Casona Ed Vicens Vives 9788431637217
3r TRIM: Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Pablo Neruda Ed Text la
Galera 8441211167
3r d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Mecanoscrit del segon origen Manuel Pedrolo Edicions 62
1r TRIM: Las pelirrojas traen mala suerte Ed Alfaguara
2n TRIM:Cantar del Mio Cid Adaptación Rosa Navarro Durán. colec. Clásicos para
estudiantes 9788423685288 Ed Edebé
3r TRIM: Rebeldes Susan Hinton Ed Alfaguara
4t d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Terra Baixa. Àngel Guimerà Editorial Barcanova
1r TRIM: La dama del alba. Alejandro Casona Ed Vicens Vives 9788431637217
2n TRIM:Lazarillo de Tormes adap. Rosa Navarro colección Clásicos para estudiantes
978-84-236-9634-5 Ed Edebé3r TRIM: Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Pablo Neruda Ed Text la
Galera 8441211167
DATES REDACCIONS
|
3r I 4t ESO
|
LLENGUA
CATALANA
|
LLENGUA
CASTELLANA
|
|
|
1r trim
|
1/
|
18-09
|
2-10
|
|
2/
|
16-10
|
30-10
|
|
|
2n trim
|
3/
|
11-12
|
15-01
|
|
4/
|
29-01
|
12-02
|
|
|
3r trim
|
5/
|
12-03
|
26-03
|
|
6/
|
7-05
|
21-05
|
|
diumenge, 1 de setembre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)