BALLA, ACTUA I
GUANYA CONFIANÇA.
Helena
Aquest any a quart d'ESO de l'escola Mare Del Diví Pastor, com els últims
tres anys, faran un projecte anomenat “Sense Límits 3.0 MDP”.
El repte que ens han proposat aconseguir, entre el professor d'Educació
Física i la professora de Llengua, tracta de representar una obra de teatre als
nens de primària de l'escola, i alhora, ballar.
Personalment, crec que és una gran oportunitat per guanyar confiança a
l'hora de parlar davant d'un grup de gent i confiança per tu mateix. També està
la dinàmica del ball que és molt entretinguda i una divertida experiència. La
creativitat que s'ha de tenir a l'hora d'escriure un guió i preparar les
escenes, i definitivament, tot el treball en equip que és el més important, per
a mi, de tot aquest projecte.
Això fa que la gent s'uneixi per crear una obra fantàstica, esperem, i una
gran experiència de tots els companys junts.
SENSE
LÍMITS, UN PROJECTE INNOVADOR
Carles
Sense límits és un projecte que promou que uns alumnes de
4t d’ESO facin una obra de teatre als nens més petits d’Educació Primària. Això
fomenta el treball en equip i el treball col·laboratiu pel alumnes d’ESO, que
s’uneixen per fer una tasca d’entreteniment per als nens de Primària.
Els alumnes de 4t d’ESO s’han d’organitzar bé per crear
el guió, distribuir els papers per als actors i les actrius, i encarregar-se de
la part tècnica de l’obra teatral (llums, decorats, música, etc.); tot i que el
més important és la direcció de l’obra, ja que el director o directora té en
les seves mans una paper molt important. Els alumnes d’ESO també s’han reunit
per fer com una mena d’estudi de conducta, gustos i preferències als nens
d’aquestes edats, per així poder esbrinar en què consistirà l’obra de teatre i
poder entretenir als més petits de la millor forma possible.
Serà un esdeveniment molt interessant pels qui fan l’obra
i per fer passar un temps d’oci i divertit per als més menuts. També serà un
gran record per tots i, sobretot, s’aprendran moltes coses. No és un treball
fàcil i es necessitaran molts recursos diferents, però serà molt enriquidor per
a tots.
SENSE
LÍMITS
Óscar
Els alumnes de 4t d’ESO estem fent un projecte ideat per
Lluis Almirall i Vicky Besora, “Sense Límits”. Es tracta d’una obra de teatre
que es farà aproximadament al 3r Trimestre. La prepararem a les hores
d’Educació Física, català, castellà i religió.
El dia 22/09/2015, vam interactuar amb els nens de
primària per descobrir els seus interessos.
En la meva opinió, pot semblar un bon començament a
l’hora de jugar amb els petits, ja que d’aquesta manera podem obtenir idees
d’ells i saber el que els agrada, per
tal de plantejar un tema per l'obra de teatre que farem. Considero aquest
projecte una bona idea, per treure la meva timidesa a l’hora d’actuar davant de
molta gent.
A més, fa ja tres anys que antics alumnes de 4t d’ESO van
començar aquest projecte que ara ens toca fer a nosaltres, i alguns tenen
l’experiència dels seus germans grans. Considero que pot ajudar als novells.
En conclusió, encara no tinc una opinió concreta fins que
hagi superat aquesta prova.
CORTINES
VERMELLES
Maria
Comença una aventura, un projecte que no té fronteres,
una porta que s’obre per demostrar-nos, a
nosaltres mateixos, que tenim quelcom especial,
i el més important, i el que, al cap i a la fi, més transcendència comporta,
una obra de teatre que meravellarà a tothom.
Sense límits, aquest simple i curt joc de paraules és com
una bombeta de llum que t’il·lumina la
ment, com una clau que obre un pany i et deixa veure la gran diversitat d’oportunitats que t’ofereix
la vida, o simplement, com una veu que et diu que intentar assolir els teus
somnis et pot portar molt lluny.
I aprofitant que parlem de somnis, crec que aquesta
oportunitat em traurà el desig i, a la vegada, la por que sento a l’hora
d’imaginar la meva persona damunt d’un escenari i, al davant d’un públic ansiós
de veure una representació la qual, potser, mai oblidaran a la vida. Em
refereixo a una producció teatral màgica, treballada, i actuada amb molta
il·lusió.
Per acabar el meu escrit, només deixar en constància que
espero conèixer i aprendre de la part on em tocarà estar el pròxims mesos,
darrera de les conegudes cortines vermelles.
RETROBAR-SE
EN EL CAMÍ
Qi Lin
Quan arribem a l’etapa de l'adolescència, ens enfrontem a
diversos interrogants i ens preparem per a créixer com a
persones.
El projecte “SENSE LÍMITS”, és un procés
d'aprenentatge que acompanya a nois i noies de 4t d’ESO a completar diferents
fases de preparació durant tot el curs, i
que com a resultat final, tenen l'oportunitat de representar una obra
teatral davant dels alumnes de primària. Amb l’experiència d’altres anys,
aquest projecte sempre s’ha trobat en moments fatals, que han fet sentir
desesperació a tots els joves que formen el projecte, però jo crec que sense
aquestes pedretes que et fan caure, no s’aconsegueix avançar en aquest camí.
Estic totalment d’acord que dies i dies d’esforç es poden intercanviar amb un
final feliç. Aquest projecte fa possible que cada membre que el forma pugui
conèixer a si mateix. Ajuda a tots aquelles persones apagades trobin la seva
llum interna i saber que ells també poden brillar i que puguin retrobar-se amb
la confiança que han perdut
Aquest any ja m’ha tocat a mi començar aquesta aventura
juntament amb companys i companyes que ens coneixem de fa molts anys, em
fascina poder compartir amb tots ells aquest camí ple de caigudes però que
després de caure’m sé que tothom em donarà la mà per ajudar- me a posar de peu.
NOUS
REPTES
Bea
Respecte el projecte, tot i que a la majoria ens fa
vergonya penso que serà un nou repte per a tots que ens ajudarà molt a
treballar en equip, veure com són els altres damunt de l'escenari, descobrir
idees, i acceptar-les i poder experimentar situacions diferents. És un projecte
que em va sorprendre perquè no estic gaire segura de si arribarem a aprendre'ns
el diàleg correctament i amb temps però espero que ens ajudi. Si sabrem adoptar
altres característiques i personalitats que no són les nostres. Que també opino
que això ens ajudarà a saber com som i que ens posarà a prova.
M'agradaria que es fessin més activitats d'aquestes al
llarg dels cursos perquè, potser algú de la classe, s'hauria inspirat més a ser
artista ja que aquest tema no l'hem tocat sovint. Ens ajudaria a obrir-nos amb
els altres i a expressar-nos d'altres maneres.
També tinc ganes de saber quina serà l'obra que
representarem i espero que no sigui molt complicada perquè només vaig
participar en una obra fa molts anys. Per això crec que ens costarà una mica a
tots obrir-nos i actuar i fer-ho naturalment. I per aquesta raó hauríem
d'esforçar-nos més que mai. No se sap mai si algun dia tornarem a passar per
aquestes circumstàncies que ens serviran molt, així doncs penso que és una
activitat que ens inspirarà a comunicar-nos i que ens ajudarà molt.
EL QUE
PENSEM D’UNA OBRA #SENSELIMITS 3.0
Lahkvir
Jo penso que sense límits serà un bon treball per a tota
la classe. Serà un treball col·lectiu ja que necessitarem l’ajuda de tots el
membres de la classe.
Estic segur que discutirem molt per aquest treball, ja
que cal totes les opinions de la classe. Ja que a mi no és que m’agradi molt el
teatre, però m’esforçaré per fer-lo lo el millor possible, i també amb la
intenció de divertir-me una mica. Aquest treball ens ajudarà per quan sortim de
l'ESO ja que no serà igual que abans, perquè haurem d'actuar davant d’un
públic.
Espero que l’obra que haguem de representar sigui una
divertida, ja que si no es farà una mica pesat assajar, per una obra que no
t’agradi. Aquest treball servirà per estar amb els companys de classe que aviat
ja no estarem tots junts un altre cop, o sí. Espero que sigui una bona obra.
EL QUE
VULL REALMENT
Jessy
La veritat no entenc per quina raó em descriuen com ho
fan. Quasi tota gent em descriu, o pensa, que sóc una persona que no li agrada
fer res, com una amargada, com una persona que no li agrada gens parlar amb els
altres, mai han pensat que no parlo tant amb els altres per vergonya o
timidesa? Jo només sóc una noia de quinze anys que és tímida i el que vol és
aprendre a treballar en equip i no tenir vergonya d’expressar-se davant dels
altres. Per això quan em van presentar el meravellós projecte Sense límits, em
va semblar molt bona idea perquè així podria aprendre allò que volia.
El projecte en general tracta de treballar en equip i finalment fer una obra de teatre tots
junts. I si surt bé, presentar-lo davant dels nens de primària.
Però això d’expressar-me davant de la gent hem costa molt
, perquè sento que m’oblidaré de tot el que he de dir, o que hem començaré a
moure, ja que és el que faig quan em poso molt nerviosa. Però sé que en algun
moment hauré de sortir de la meva bombolla, la bombolla que he creat durant tot
aquest temps i de la qual no voldria sortir mai, però sé que en algun moment,
vulgui o no, hauré de sortir, així que quina millor manera d'aprofitar aquest
moment per sortir a poc a poc i afrontar tota la por que tinc d’equivocar-me
davant de tots.
Per això espero que el projecte Sense límits m’ajudi a
aprendre tot allò que he intentat aprendre amb el temps, però que no he pogut.
Espero aconseguir-ho.
PROJECTE
AMB LÍMITS
Lei
Una obra de teatre a part d'aportar molts elements
necessaris en la nostra vida com l'autoestima i el treball en equip, ens
ofereix una divertida experiència amb els companys.
Això suposa una gran avantatge ja que no només les
treballa sinó que ho fa de manera divertida, o no tant, per alguns alumnes. No
obstant, aquesta pràctica pot suposar un problema per algunes persones amb
dificultats d'actuació perquè no és davant d'unes quantes persones conegudes,
és davant de quasi una centena de persones capaços de criticar sense remordiments
o adonar-se'n de quant pes tenen les paraules. A més de poder rebaixar la
confiança d'un mateix a un nivell molt més baix del que ja era, és una pèrdua
de temps ja que consumeix les hores de quatre assignatures, dues necessàries
per la vida laboral i les altres dues per a la vida quotidiana.
A més a més, realitzar una obra teatral suposa el fet de
donar més importància a uns companys més que d'altres; ja que papers amb menys
pes seran repartits a gent amb menys soltesa d'expressar-se davant d'un públic
i potser tenen més ganes d'ajudar o participar en l'obra. És a dir que no es
pot tenir sempre en compte el grau de voler formar part en l'èxit de la funció.
En conclusió, una obra teatral no té en compte el desig o
la falta de ganes d'una persona.
SENSE LÍMITS...
Carlota
Sense límits és no tenir nivells a qualsevol cosa que
se't presenti en el llarg de la teva llarga vida. Enfrontar-te sense por i
seguir endavant. També podria dir que per a mi no tenir límits és anar a un
altre nivell sense que t'importi, però clar, has de pensar cada graó que puges.
Es pot estar sense límits en totes les situacions que
passin al teu entorn, encara que sigui una ximpleria, no deus tenir límits,
només segueix sense parar però prestant atenció de mentre. Sempre la gent diu
que depèn quina situació has de tenir una pausa, o uns límits, però no té
perquè ser veritat, pots fer el que vulguis, sense tenir nivells, però després
tindràs les teves conseqüències i problemes i també sense límits.
No tenir límits no només es refereix a les coses bones
que et passen, que et succeeixen, també a les dolentes, a totes.
SENSE LÍMITS
Damià
Sense límits és bàsicament treure’t de la teva zona de
confort, fent del lo que creies que era dolent, o que sortiria malament, el contrari.
Al que em refereixo és que si no proves coses noves, mai sabràs que és allò bo
i dolent.
En la nostra zona de confort tot és normal. Sempre la
mateixa rutina però en sortir veus que en realitat no era per tant i en lloc de
creure que sortirà malament s’ha de creure lo tot el contrari: que sortirà bé.
Fent així de la teva zona de confort, encara de més gran. Per això Sense Límits
significa que quan en surtis veuràs que no hi ha límits per aturar-te.
Senzillament el que s’ha de fer és fer coses noves per aprendre,
encara que sigui ajudant als altres a sortir de la zona de confort.
PERSEGUEIX
ELS TEUS SOMNIS
Emili
Per triomfar en la vida no has de ser el primer, has de
saber aixecar-te cada vegada que et caus al llarg de la vida. Has d'esforçar-te
cada dia, i al màxim, perquè si no, com sabràs quin és el teu límit ?
Et cauràs a la vida moltes vegades, fracassaràs moltes
vegades, ploraràs moltes vegades... Però, hi haurà un dia que podràs dir, ho he
aconseguit, i serà el moment en el que et donaràs compte de que tots el
fracassos, totes les caigudes, totes les llàgrimes que vas plorar, han servit per alguna cosa, que tot era qüestió
d'esperar, que tard o aviat d'hora, arribaria l'hora de triomfar.
No és el millor qui mai es cau, el millor és qui es cau
mil vegades i s'aixeca les mil vegades per seguir lluitant. Tot comença sent un
somni, que creus que mai aconseguiràs però, a poc a poc, vas coneixent el que és
la vida i et vas adonant que el que pensaves que era impossible comença a ser possible, que
aquells somnis que algun dia somiaves es comencen a ser reals.
DES DEL
MEU PUNT DE VISTA
Melany
El
treball d'aquest any de "Sense Límits" tracta de fer una obra de
teatre que, encara que sigui principalment pels
nens de primària, nosaltres també hem de
passar-ho bé.
Tots
sabem que perquè surti almenys d'una manera acceptable hem d'ajudar-nos tots i
intentar fer-ho de la millor manera possible. Penso que això és una cosa molt
dura d'aconseguir, que es requereix molt treball constant i es necessiten
moltes ganes de tothom per fer-la correctament. El fet que es faci resulta molt
inspirador per algunes persones i crec que s'hauria de fer a totes les escoles
almenys una vegada a l'any. El teatre és per gaudir-lo, encara que hi hagi gent
als que no els hi agradi actuar, si tots participem d'una manera adequada, tots
ens ho passarem bé.
Personalment,
no és que m'entusiasmi molt fer l'obra, no m'agrada ser el centre d'atenció i
reconec que em donarà una mica de vergonya interpretar el paper que em toqui,
però penso que al final, després de tot, estarà bé. Quants menys dies quedin segurament tots
estarem molt contents, entusiasmats i sobretot nerviosos quan hàgim de fer-la
davant de tot primària. Espero que al final, després de moltes caigudes, surti
tot perfectament i tots ens ho hàgim passat rebé.
És un text en què l’autor, amb el suport d’arguments que justifiquen la seva
posició, defensa una tesi sobre un tema determinat amb raons que la validen. 
