Descriure
és explicar com és quelcom. S’ha de portar a terme amb detall, així doncs, tant
podem descriure persones, com animals o objectes; però també, un procés, un
ambient.
Consells
per realitzar una bona descripció:
-
Observar-ho detalladament
-
Escollir els detalls remarcables.
-
Endreçar les idees
-
Començar a redactar el text a mode d’esborrany
i llavors el definitiu.
Trets
característics del text descriptiu
-
Aparició d’adjectius
-
Ús de substantius que designen les parts que
construirem al text.
- Verbs en passiva i formes verbals estàtiques:
present d’indicatiu, imperfet d’indicatiu.
- Comparances
- Adverbis de lloc
“Entre
una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada
d’una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un
jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els
arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de
baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si
no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana”.
Mercè Rodoreda.
“Va ser
el darrer dia. El darrer. El darrer dia. Duia un vestit blau pàl·lid. Un capell
d'ales amples amb tires de vellut negre que li penjaven fins a mitja esquena.
El color del vestit i els llaços de vellut és allò que més recordo perquè van
ser les últimes coses que vaig veure. Aquell color blau. Blau cel. A vegades, a
l'estiu, el cel té un blau com el seu vestit, un blau gris, un blau menjat pel
sol. Els dies més ardents de l'estiu. Un blau amarg com les gencianes.”
Mercè
Rodoreda.
“Obria
el finestró de la seva cambra i mirava la mar, encisada, una llarga estona, amb
el vaivé de les ones i els seus colors sempre canviants. Del moll li arribaven
crits de gavines i jocs de nins; de tant en tant, remor de barques que sortien
(...). Ningú no contestà. Passà una altra tarda i les persianes tampoc no
s'obrien. Arribà el director de l'Hospital. Repicà amb la baula i la cridà pel
seu nom, no obtingué resposta. La guàrdia civil forçà el pany i entrà. Tot era
ordenat: el llit fet, amb una vànova blanca, impecable, la maleta dalt de
l'armari, un gerret amb flors sobre el comodí, flors ja músties, i un petit
marc sense fotografia”.
Carme
Riera
“L’oreneta (Hirundo
rustica) és un ocell de la família dels hirundínids, d’uns quinze centímetres
de llarg. Presenta un plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i
castany a la cara i a la gola, així com ales punxegudes i cua llarga i
bifurcada. Ni a a les masies. Arriba als nostres climes pel març i n’emigra al
setembre”
“Quan
arriben les orenetes, com canvia el paisatge del meu poble! De cop, tot pren
vida i color. Arriben enjogassades, voleiant d’aquí d’allà i xisclen amb
l’alegria del retorn a casa”
“La
grua té un coll tan llarg que l’aliment que pren ha de recórrer tres amples
revolts fins a arribar al ventre. Aquest atribut exemplifica el camí que Déu
dóna al savi per parlar amb la veritat. En canvi, qui en obrir boca, diu
paraules vanes i grolleres, ofèn Déu i les persones de bona voluntat"
“El
cigne és blanc per fora i negre per dins. Només canta el darrer any de vida.
Quan els éssers humans senten la dolçor d’un cant que harmonitza amb el so de
l’arpa, saben que és a punt de morir. D’aquí cal deduir que tot aquell que
sàpiga que ha de morir, ha de lloar Déu i ha de desprendre’s de les obres
mundanes, que són fugisseres i caduques, i així podrà acostar-se a la
glòria celestial."
Activitat
Arbres
|
Camps
|
Cases
|
Cel
|
Ciutats
|
Flors
|
Fruites
|
Mar
|
Muntanyes
|
Rius
|
