LLIBRES DE CONSULTA

NOVA GRAMÀTICA LLENGUA CATALANA


NUEVA GRAMÁTICA LENGUA ESPAÑOLA

Etapes literatura catalana

ESCRITS DEL PRIMER TRIMESTRE

Aquí teniu un petit recull de treballs de redacció que han fet alumnes de 3r i 4t ESO durant el primer trimestre. 

Primerament, gràcies per haver compartit aquests petits tresors i, a continuació, animar-vos a seguir fer volant la vostra imaginació. 

EJERCICIO DE REDACCIÓN 1...

Crea un texto breve de lo que te sugiera..."LAS GAFAS QUE DICEN LA VERDAD"

GAFAS QUE VEN EL MUNDO      -Celia 3r ESO

“Todo es cuestión de cómo te plantees los problemas”, ya que muchas veces, aquello que nos parece un abismo, apenas tiene un escalón de profundidad, sólo es cuestión de enfrentar, de ver el mundo de una forma realista, de verlo con gafas sin filtros.

Pues muchas veces, aquel pequeño inconveniente que se topa en nuestro camino lo vemos con un filtro de angustia, al cual se le suma una sensación de estrés y una repentina ofuscación que nos dice que se nos acaba el tiempo. Y la falta de serenidad en los corazones de las personas provocan el bloqueo total de las gafas que ven el universo, aquellas que lo hacen sin distracciones y de manera humilde, sin filtros ni problemas de más, sólo nos muestran nuestros mundos tal y como son. 

EL PODER DE LA VERDAD     -Angelo 3r ESO

Soy Daniel, tengo veinte años y puedo saber cuando me están mintiendo.

Mis padres se dieron cuenta de esto cuando tenía diez años, y desde ese momento mi vida se hizo más fácil, siempre que un conocido o desconocido me mentía, sabía detectarlo, aunque a veces no es tan bonito como parece, porque he descubierto mentiras que deseaba que fuesen verdad, y me han herido. E incluso a veces me doy cuenta cuando mienten a otra persona, pero no siempre acierto, ya que no me hablan a mí. En cambio, en una conversación por móvil, es imposible que me dé cuenta, ya que no puedo ver sus gestos, mirada, expresión...

Mis amigos dicen que tengo ese privilegio por mis gafas, que me hacen ver la verdad, pero solo bromean, supongo.

LAS GAFAS DE CRISTAL        -Zoë 3r ESO

Cuando nos encabezonamos con alguna cosa, no miramos más allá y no nos damos cuenta que puede haber algo más de lo que pensamos y es como si llevásemos puestas unas gafas que no nos dejaran ver.

Hasta que todo cambia, llega una persona que lo ve todo distinto a ti y tú lo miras o piensas que es raro, diferente, extraño... pero te hace abrir los ojos a mirar más allá a no quedarme con lo primero que veo y en no fijarme en una sola cosa. y en ese momento ves que las gafas que llevabas puestas que no te dejaban ver nada como si las tuvieses precintadas, empiezan a volverse de cristal, a ver las cosas más claras, a tener más curiosidad por conocer cosas nuevas, a no tener miedo a equivocarte...

Muchas veces tenemos a la persona indicada al lado o simplemente alrededor y por llevar las gafas equivocadas o por copiar el estilo de gafas de otra persona, no nos damos cuenta lo que tenemos.

EJERCICIO DE REDACCIÓN 2...

Inventa la continuación de este fragmento de Carlos Ruiz Zafón, del libro:La sombra del viento.

"Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar el Cementerio de los Libros Olvidados. Desgranaban los primeros días del verano de 1945 y caminábamos por las calles de una Barcelona atrapada bajo cielos de ceniza y un sol de vapor que se derramaba sobre la Rambla de Santa Mónica en una guirnalda de cobre líquido."

 Per Judit 3r ESO:

Mientras iba pensando en que nos encontraríamos en aquel lugar, un policía cayó al suelo. Todo el mundo se sorprendió, ¿Que había pasado? La sangre corría por el cuerpo del hombre como si fuera un río desbocado.

Rápidamente, lo llevaron al hospital, todo el mundo estaba en estado de shock. Mi padre, asustado por lo que acababa de pasar, tiró de mi brazo mientras decía “El mundo es un misterio hijo, no podemos confiar en nadie”. Llegamos al cementerio, un lugar donde el polvo revoloteaba por todas partes, las estanterías estaban a punto de caerse; con libros de todos los tamaños. Mi padre hizo que me sentara en el suelo mientras él me iba explicando todo sobre aquel lugar. Esos libros contenían historias nunca contadas, ¡Historias reales!

Fue un día lleno de descubrimientos e historias, hasta que salimos del lugar…

  Per Noe 3r ESO:

Fue un día lleno de descubrimientos e historias, hasta que salimos del lugar…

Tenía seis años cuando tuve un libro en mis manos. No sabía leer, no podía ir al colegio por el hecho de ser mujer. Con ayuda de mi  hermano pronto se convirtió en mi vía de escape para las noches de insomnio. Cada mañana, cuando me mandaban a buscar leche, pasaba frente el Cementerio de los Libros Olvidados y miraba cuántos faltaban para leer.

Cuando no quedó historia por vivir, decidí aprender a escribir. Eso fue más difícil. Me hice pasar por hombre tan solo para ir a la escuela. Me leí el diccionario que me dieron en clase de lengua. Lo recuerdo como algo aburrido y fascinante al mismo tiempo. Lo dejé por unos años y lo retomé a los diecisiete. No quería ser otra mujer esclavizada que no pudiera hacer nada más que limpiar. Todavía recuerdo aquel amanecer… El cual me llevo a ser de las pocas mujeres con estudios de mi edad. Gracias Padre

EXERCICI DE REDACCIÓ 1...

Què significa per a tu el lema d'enguany?

Per Alba 3r ESO

El lema "Amb tu seguim el viatge, let's go" per a mi, significa que els mestres m'ajudaran sempre que ho necessiti, i estaran al meu costat per incentivar-me a seguir el camí fins arribar a la meta: que seria ser bona persona, tenir un bon treball i un bon futur. També significa que tots els meus companys també em donaran suport sempre que calgui, igual que jo intentaré col·laborar i entre tots aconseguirem arribar a la meta. Potser alguns es queden darrere, però, sempre podrem ajudar-nos els uns als altres.

En conclusió, el viatge és per arribar a aconseguir un treball, i que no estem sols fent-lo, si no que hi ha molta gent al costat del nostre camí per donar-nos suport sempre que ho necessitem. 

EXERCICI DE REDACCIÓ 2...

Què et suggereix aquesa imatge..?

 IMAGINACIÓ       Erxart 4t ESO

A la major part de persones de la meva edat no els agrada la lectura, i no perquè el que expliquen els llibres no els interessi, si no perquè tenen moltes més distraccions (mòbils, ordinadors, internet, televisió…), i és complicat que si no t’apassiona molt, decideixis invertir temps en llegir; ja que requereix més esforç que no pas estar davant d’una pantalla que ho fa tot per tu.

El que no tenen en compte les persones és que dins dels llibres hi pots trobar molt més que en un capítol d’una sèrie, etc. Dins d'ells hi pots trobar històries que tu mateixa has d’interpretar, tu ets qui hi posa l’ambientació, els personatges… 

Un cop trobes el plaer a la lectura, t’adonaràs que et nodreix de coneixements, de cultura i moltes més coses que et faran sentir molt més completa per dins i intel·ligent! Així que deixa d’estar tot el dia davant de l’ordinador, i troba el teu camí en la lectura, busca el que necessites en els llibres, creix amb ells, que encara que no siguin més que un grapat de pàgines, el que compta no és només el que expliqui, si no com ho interpretis tu.

DICCIONARIS

Dicc. de la llengua
Sinònims
Gramàtica essencial de la llengua 2018

4t ESO Primer pas en el projecte

# senselimits.mdp 3.0

BALLA, ACTUA I GUANYA CONFIANÇA.                                                                

Helena

Aquest any a quart d'ESO de l'escola Mare Del Diví Pastor, com els últims tres anys, faran un projecte anomenat “Sense Límits 3.0 MDP”.

El repte que ens han proposat aconseguir, entre el professor d'Educació Física i la professora de Llengua, tracta de representar una obra de teatre als nens de primària de l'escola, i alhora, ballar.

Personalment, crec que és una gran oportunitat per guanyar confiança a l'hora de parlar davant d'un grup de gent i confiança per tu mateix. També està la dinàmica del ball que és molt entretinguda i una divertida experiència. La creativitat que s'ha de tenir a l'hora d'escriure un guió i preparar les escenes, i definitivament, tot el treball en equip que és el més important, per a mi, de tot aquest projecte.

Això fa que la gent s'uneixi per crear una obra fantàstica, esperem, i una gran experiència de tots els companys junts.

SENSE LÍMITS, UN PROJECTE INNOVADOR                                                       

Carles

Sense límits és un projecte que promou que uns alumnes de 4t d’ESO facin una obra de teatre als nens més petits d’Educació Primària. Això fomenta el treball en equip i el treball col·laboratiu pel alumnes d’ESO, que s’uneixen per fer una tasca d’entreteniment per als nens de Primària.

Els alumnes de 4t d’ESO s’han d’organitzar bé per crear el guió, distribuir els papers per als actors i les actrius, i encarregar-se de la part tècnica de l’obra teatral (llums, decorats, música, etc.); tot i que el més important és la direcció de l’obra, ja que el director o directora té en les seves mans una paper molt important. Els alumnes d’ESO també s’han reunit per fer com una mena d’estudi de conducta, gustos i preferències als nens d’aquestes edats, per així poder esbrinar en què consistirà l’obra de teatre i poder entretenir als més petits de la millor forma possible.

Serà un esdeveniment molt interessant pels qui fan l’obra i per fer passar un temps d’oci i divertit per als més menuts. També serà un gran record per tots i, sobretot, s’aprendran moltes coses. No és un treball fàcil i es necessitaran molts recursos diferents, però serà molt enriquidor per a tots.

SENSE LÍMITS                                                                                                                

Óscar

Els alumnes de 4t d’ESO estem fent un projecte ideat per Lluis Almirall i Vicky Besora, “Sense Límits”. Es tracta d’una obra de teatre que es farà aproximadament al 3r Trimestre. La prepararem a les hores d’Educació Física, català, castellà i religió.

El dia 22/09/2015, vam interactuar amb els nens de primària per descobrir els seus interessos.

En la meva opinió, pot semblar un bon començament a l’hora de jugar amb els petits, ja que d’aquesta manera podem obtenir idees d’ells i saber el que els  agrada, per tal de plantejar un tema per l'obra de teatre que farem. Considero aquest projecte una bona idea, per treure la meva timidesa a l’hora d’actuar davant de molta gent.

A més, fa ja tres anys que antics alumnes de 4t d’ESO van començar aquest projecte que ara ens toca fer a nosaltres, i alguns tenen l’experiència dels seus germans grans. Considero que pot ajudar als novells.

En conclusió, encara no tinc una opinió concreta fins que hagi superat aquesta prova.

CORTINES VERMELLES                                                                                                         

                                                                                                                      Maria

Comença una aventura, un projecte que no té fronteres, una porta que s’obre per demostrar-nos, a nosaltres mateixos, que tenim quelcom especial, i el més important, i el que, al cap i a la fi, més transcendència comporta, una obra de teatre que meravellarà a tothom.

Sense límits, aquest simple i curt joc de paraules és com una bombeta de llum  que t’il·lumina la ment, com una clau que obre un pany i et deixa veure la  gran diversitat d’oportunitats que t’ofereix la vida, o simplement, com una veu que et diu que intentar assolir els teus somnis et pot portar molt lluny.

I aprofitant que parlem de somnis, crec que aquesta oportunitat em traurà el desig i, a la vegada, la por que sento a l’hora d’imaginar la meva persona damunt d’un escenari i, al davant d’un públic ansiós de veure una representació la qual, potser, mai oblidaran a la vida. Em refereixo a una producció teatral màgica, treballada, i actuada amb molta il·lusió.

Per acabar el meu escrit, només deixar en constància que espero conèixer i aprendre de la part on em tocarà estar el pròxims mesos, darrera de les conegudes cortines vermelles.

RETROBAR-SE EN EL CAMÍ                                                                                      

Qi Lin

Quan arribem a l’etapa de l'adolescència, ens enfrontem a diversos interrogants i ens preparem per a créixer com a persones.

El projecte “SENSE LÍMITS”, és un procés d'aprenentatge que acompanya a nois i noies de 4t d’ESO a completar diferents fases de preparació durant tot el curs, i  que com a resultat final, tenen l'oportunitat de representar una obra teatral davant dels alumnes de primària. Amb l’experiència d’altres anys, aquest projecte sempre s’ha trobat en moments fatals, que han fet sentir desesperació a tots els joves que formen el projecte, però jo crec que sense aquestes pedretes que et fan caure, no s’aconsegueix avançar en aquest camí. Estic totalment d’acord que dies i dies d’esforç es poden intercanviar amb un final feliç. Aquest projecte fa possible que cada membre que el forma pugui conèixer a si mateix. Ajuda a tots aquelles persones apagades trobin la seva llum interna i saber que ells també poden brillar i que puguin retrobar-se amb la confiança que han perdut

Aquest any ja m’ha tocat a mi començar aquesta aventura juntament amb companys i companyes que ens coneixem de fa molts anys, em fascina poder compartir amb tots ells aquest camí ple de caigudes però que després de caure’m sé que tothom em donarà la mà per ajudar- me a posar de peu.

NOUS REPTES                                                                                                               

Bea

Respecte el projecte, tot i que a la majoria ens fa vergonya penso que serà un nou repte per a tots que ens ajudarà molt a treballar en equip, veure com són els altres damunt de l'escenari, descobrir idees, i acceptar-les i poder experimentar situacions diferents. És un projecte que em va sorprendre perquè no estic gaire segura de si arribarem a aprendre'ns el diàleg correctament i amb temps però espero que ens ajudi. Si sabrem adoptar altres característiques i personalitats que no són les nostres. Que també opino que això ens ajudarà a saber com som i que ens posarà a prova.

M'agradaria que es fessin més activitats d'aquestes al llarg dels cursos perquè, potser algú de la classe, s'hauria inspirat més a ser artista ja que aquest tema no l'hem tocat sovint. Ens ajudaria a obrir-nos amb els altres i a expressar-nos d'altres maneres.

També tinc ganes de saber quina serà l'obra que representarem i espero que no sigui molt complicada perquè només vaig participar en una obra fa molts anys. Per això crec que ens costarà una mica a tots obrir-nos i actuar i fer-ho naturalment. I per aquesta raó hauríem d'esforçar-nos més que mai. No se sap mai si algun dia tornarem a passar per aquestes circumstàncies que ens serviran molt, així doncs penso que és una activitat que ens inspirarà a comunicar-nos i que ens ajudarà molt.

EL QUE PENSEM D’UNA OBRA #SENSELIMITS 3.0                                           

Lahkvir

Jo penso que sense límits serà un bon treball per a tota la classe. Serà un treball col·lectiu ja que necessitarem l’ajuda de tots el membres de la classe.

Estic segur que discutirem molt per aquest treball, ja que cal totes les opinions de la classe. Ja que a mi no és que m’agradi molt el teatre, però m’esforçaré per fer-lo lo el millor possible, i també amb la intenció de divertir-me una mica. Aquest treball ens ajudarà per quan sortim de l'ESO ja que no serà igual que abans, perquè haurem d'actuar davant d’un públic.

Espero que l’obra que haguem de representar sigui una divertida, ja que si no es farà una mica pesat assajar, per una obra que no t’agradi. Aquest treball servirà per estar amb els companys de classe que aviat ja no estarem tots junts un altre cop, o sí. Espero que sigui una bona obra.

EL QUE VULL REALMENT                                                                                          

Jessy

La veritat no entenc per quina raó em descriuen com ho fan. Quasi tota gent em descriu, o pensa, que sóc una persona que no li agrada fer res, com una amargada, com una persona que no li agrada gens parlar amb els altres, mai han pensat que no parlo tant amb els altres per vergonya o timidesa? Jo només sóc una noia de quinze anys que és tímida i el que vol és aprendre a treballar en equip i no tenir vergonya d’expressar-se davant dels altres. Per això quan em van presentar el meravellós projecte Sense límits, em va semblar molt bona idea perquè així podria aprendre allò que volia.

El projecte en general tracta de treballar en equip  i finalment fer una obra de teatre tots junts. I si surt bé, presentar-lo davant dels nens de primària.

Però això d’expressar-me davant de la gent hem costa molt , perquè sento que m’oblidaré de tot el que he de dir, o que hem començaré a moure, ja que és el que faig quan em poso molt nerviosa. Però sé que en algun moment hauré de sortir de la meva bombolla, la bombolla que he creat durant tot aquest temps i de la qual no voldria sortir mai, però sé que en algun moment, vulgui o no, hauré de sortir, així que quina millor manera d'aprofitar aquest moment per sortir a poc a poc i afrontar tota la por que tinc d’equivocar-me davant de tots.

Per això espero que el projecte Sense límits m’ajudi a aprendre tot allò que he intentat aprendre amb el temps, però que no he pogut. Espero aconseguir-ho.

PROJECTE AMB LÍMITS                                                                                              

Lei

Una obra de teatre a part d'aportar molts elements necessaris en la nostra vida com l'autoestima i el treball en equip, ens ofereix una divertida experiència amb els companys.

Això suposa una gran avantatge ja que no només les treballa sinó que ho fa de manera divertida, o no tant, per alguns alumnes. No obstant, aquesta pràctica pot suposar un problema per algunes persones amb dificultats d'actuació perquè no és davant d'unes quantes persones conegudes, és davant de quasi una centena de persones capaços de criticar sense remordiments o adonar-se'n de quant pes tenen les paraules. A més de poder rebaixar la confiança d'un mateix a un nivell molt més baix del que ja era, és una pèrdua de temps ja que consumeix les hores de quatre assignatures, dues necessàries per la vida laboral i les altres dues per a la vida quotidiana.

A més a més, realitzar una obra teatral suposa el fet de donar més importància a uns companys més que d'altres; ja que papers amb menys pes seran repartits a gent amb menys soltesa d'expressar-se davant d'un públic i potser tenen més ganes d'ajudar o participar en l'obra. És a dir que no es pot tenir sempre en compte el grau de voler formar part en l'èxit de la funció.

En conclusió, una obra teatral no té en compte el desig o la falta de ganes d'una persona.

SENSE LÍMITS...                                                                                                             

Carlota

Sense límits és no tenir nivells a qualsevol cosa que se't presenti en el llarg de la teva llarga vida. Enfrontar-te sense por i seguir endavant. També podria dir que per a mi no tenir límits és anar a un altre nivell sense que t'importi, però clar, has de pensar cada graó que puges.

Es pot estar sense límits en totes les situacions que passin al teu entorn, encara que sigui una ximpleria, no deus tenir límits, només segueix sense parar però prestant atenció de mentre. Sempre la gent diu que depèn quina situació has de tenir una pausa, o uns límits, però no té perquè ser veritat, pots fer el que vulguis, sense tenir nivells, però després tindràs les teves conseqüències i problemes i també sense límits.

No tenir límits no només es refereix a les coses bones que et passen, que et succeeixen, també a les dolentes, a totes.

SENSE LÍMITS                                                                                                                

Damià

Sense límits és bàsicament treure’t de la teva zona de confort, fent del lo que creies que era dolent, o que sortiria malament, el contrari. Al que em refereixo és que si no proves coses noves, mai sabràs que és allò bo i dolent.

En la nostra zona de confort tot és normal. Sempre la mateixa rutina però en sortir veus que en realitat no era per tant i en lloc de creure que sortirà malament s’ha de creure lo tot el contrari: que sortirà bé. Fent així de la teva zona de confort, encara de més gran. Per això Sense Límits significa que quan en surtis veuràs que no hi ha límits per aturar-te.

Senzillament el que s’ha de fer és fer coses noves per aprendre, encara que sigui ajudant als altres a sortir de la zona de confort.

PERSEGUEIX ELS TEUS SOMNIS                                                                            

Emili

Per triomfar en la vida no has de ser el primer, has de saber aixecar-te cada vegada que et caus al llarg de la vida. Has d'esforçar-te cada dia, i al màxim, perquè si no, com sabràs quin és el teu límit ?

Et cauràs a la vida moltes vegades, fracassaràs moltes vegades, ploraràs moltes vegades... Però, hi haurà un dia que podràs dir, ho he aconseguit, i serà el moment en el que et donaràs compte de que tots el fracassos, totes les caigudes, totes les llàgrimes que vas plorar,  han servit per alguna cosa, que tot era qüestió d'esperar, que tard o aviat d'hora, arribaria l'hora de triomfar.

No és el millor qui mai es cau, el millor és qui es cau mil vegades i s'aixeca les mil vegades per seguir lluitant. Tot comença sent un somni, que creus que mai aconseguiràs però, a poc a poc, vas coneixent el que és la vida i et vas adonant que el que pensaves que era  impossible comença a ser possible, que aquells somnis que algun dia somiaves es comencen a ser reals.

DES DEL MEU PUNT DE VISTA                                                                                

Melany

El treball d'aquest any de "Sense Límits" tracta de fer una obra de teatre que, encara que sigui principalment pels nens de primària, nosaltres també hem de passar-ho bé.

Tots sabem que perquè surti almenys d'una manera acceptable hem d'ajudar-nos tots i intentar fer-ho de la millor manera possible. Penso que això és una cosa molt dura d'aconseguir, que es requereix molt treball constant i es necessiten moltes ganes de tothom per fer-la correctament. El fet que es faci resulta molt inspirador per algunes persones i crec que s'hauria de fer a totes les escoles almenys una vegada a l'any. El teatre és per gaudir-lo, encara que hi hagi gent als que no els hi agradi actuar, si tots participem d'una manera adequada, tots ens ho passarem bé.

Personalment, no és que m'entusiasmi molt fer l'obra, no m'agrada ser el centre d'atenció i reconec que em donarà una mica de vergonya interpretar el paper que em toqui, però penso que al final, després de tot, estarà bé. Quants menys dies quedin segurament tots estarem molt contents, entusiasmats i sobretot nerviosos quan hàgim de fer-la davant de tot primària. Espero que al final, després de moltes caigudes, surti tot perfectament i tots ens ho hàgim passat rebé.

UNA IMATGE... ENS FA VOLAR ELS NOSTRES SENTIMENTS.

Una imatge pot endinsar-nos en món meravellós on els mots brollin dels sentiments més profunds.

Aquí un petit recull d'alguns escrits d'aquesta setmana: 

Gràcies nois per deixar-me compartir els vostres escrits!! 

UN SUEÑO, UNA PESADILLA... Y MI VIDA

Por Scarlett (4º ESO)

La nostalgia, la soledad, la angustia, la confusión..., todas estas emociones me habían invadido desde el instante en que aquellos áureos ojos felinos se toparon con los míos.

Entonces, no alcancé a imaginar lo que sucedería en solamente día y medio: la desaparición de mi madre, la única persona que me quedaba en la vida; ser atacada por una especie de demonio, que intentaba acabar con mi vida; y, finalmente, el conocimiento de un mundo al cual pertenecía, mas no tenía ningún recuerdo de ello. Y después estaba él, aquel muchacho que me había salvado de una muerte segura y al que no conocía realmente. Todo en mí me advertía de que no podía confiar en él, que escondía algo detrás de aquella indiferencia que mostraba, que no era seguro permanecer junto a él por más tiempo, no obstante, una voz chillaba en mi interior que no debía separarme de él si quería ver de vuelta a mi madre y retornar a aquella vida normal y aburrida que hacía unas horas tanto me disgustaba.

Me sentía perdida, en una pesadilla sin final. De repente, Jace, el chico de los impresionantes ojos, se acercó hasta donde me hallaba, sacó algo que relucía como una estrella, lo dispuso en el suelo y, en un abrir y cerrar de ojos, se transformó en lo que parecía un portal. No daba crédito a lo que veía, era algo inverosímil, algo que hizo humedecer mis ojos: mi madre yacía inconsciente sobre un camastro, tan cerca y, a la vez, tan lejos...

LA IMAGINACIÓN

Por Laia (4º ESO)

La imaginación es el ejercicio de abstracción de la realidad actual, en el cual se da solución a necesidades, deseos o preferencias. Las soluciones pueden ser más o menos realistas, en función de lo razonable que sea lo imaginado. El mundo real es mucho más pequeño que el mundo de la imaginación, y muy diverso porque una misma imagen es percibida diferente por cada persona. Esta imagen me hace sentir unas sensaciones de inspiración, innovación, creatividad… pero sobretodo de imaginación. Cuando la miro me viene a la cabeza un recuerdo, para mi muy especial, una noche fui a un concierto con mi madre yo tenía unos pocos años menos, me lo pasé genial, aunque al principio pensaba que me iba a aburrir como una ostra, ya que mi madre empezó con uno de sus discursos, y ese discurso es precisamente lo que me recuerda esta imagen, me dijo que los sitios cerrados y en los que hay tanta gente son muy peligrosos, sobre todo si hay un incendio o algo parecido y mi imaginación trabajaba y trabajaba y veía precisamente lo que veo en esta imagen, gente corriendo que se cogía de la mano para no perderse, saltando unos encima de otros, y muchos colores que salían de algunas llamaradas y, más colores y colores. Aunque era una situación de peligro, mi mente disfrutaba y jugaba con esos colores.

Así podemos ver que la imaginación se caracteriza por la capacidad de la creación de imágenes con una forma nueva, es la representación de muchas ideas que se tienen en mente y que después se transforman en cosas materiales o en actos prácticos del hombre. Con todo lo que hacemos a través de la imaginación (dibujos, escritos, cuadros…) dejamos que las personas sientan sus propias sensaciones y dejamos que la gente interprete lo que cada uno piensa. Estoy segura que lo que yo pienso al ver esta imagen, sólo lo imagino yo, cada persona ve cosas diferentes. Así también, otro ejemplo, sería que en los cuadros de Picasso todo el mundo ve algo distinto.

Y a mí esta imagen me dice que aunque se nos presente un problema muy grande, si permanecemos juntos unos con otros podemos salir de él.

MIL Y UN SONETOS DE AMOR.

Por Desy  (4º ESO)

Fugazmente y a fuego lento,

lleno de hiel y mi corazón prieto;

perdida mi cordura, mi lamento,

¡Dios, inspírame en este soneto!

Sostuve mi mirada un momento,

por favor, silencia este secreto

aún te recuerdo, dulce sustento,

te lo revelo en este cuarteto.

Observando dos pétalos de rosa,

forma en la que llamo a tu bella boca,

todavía te recuerdo, mi hermosa.

Viniste a España, siendo carioca,

me acechaste; cuál salvaje osa,

aún anhelo esos pétalos, esa boca.

SINCERAMENTE

Por Terezia (4º ESO)

Tengo que hacer una redacción. Me han pedido que escriba qué es lo que me expresa esta imagen. Luego, evidentemente, mi escrito será evaluado.

Ahora mismo, no estoy nada inspirada. Esta imagen no me gusta. ¿Qué me aporta…?, ¿qué me dice…? No lo sé… He pensado en muchas cosas. Podría escribir varios textos parecidos, todos tratando de temas relacionados. De hecho, empecé un poema, pero lo borré. No me satisfacía.

Al ver la metáfora, se me han ocurrido muchas ideas, e incluso pensaba que iba a elaborar un texto perfecto hablando sobre la fuerza, la amistad, las emociones, el amor, la voluntad, el trabajo en equipo, el esfuerzo, el ánimo, la energía, la vida… Pero, no. No me complace. Para mí eso es solo para sacar nota. No me llena. Es demasiado típico. Y yo creo que soy más bien atípica. Así que si quiero escribir algo, quiero hacerlo bien.

La ilustración no me agrada. Sí, es bonita y alegre. Pero para mi gusto o mi forma de ser, no es motivadora. No para mi manera de comprender las cosas… la vida. Las sensaciones que transmite son demasiado coloridas, surrealistas (en ocasiones). La vida no siempre es así. ¿Por qué no somos capaces de ver más allá de lo tradicional, de apreciar otros pensamientos y sentimientos, y encontrar la belleza en eso también?

Esa es la verdad. ¿Y ahora qué hago?

EFÍMERO DESTINO

Por Lei (3º ESO)

A lo lejos se veía al chico, maldiciendo una vez más con movimientos a su pasajero destino... Se hallaba en el orfanato más conocido de la ciudad por las atrocidades que realizaban a los niños, era el mismo infierno traída a la tierra.

Con tan solo dos meses de edad, los padres del chico fueron arrebatados. Trabajaban para el mafioso más temido del mundo, una persona que incluso las autoridades temían pero, tras su caída y la de todos sus subordinados quedaron unos pocos niños, éste era uno de esos bendecidos por la vida pero maldecidos por su camino.

Le nombraban el callado, el tímido, el antisocial... “¿Cómo puede ser que este crío no hable con todo lo que está sufriendo?” Se preguntaban los monitores del lugar hasta descubrir que era una incapacidad. Durante el tiroteo que hubo, el pobre infante fue herido en los órganos vocales y aunque fue salvado milagrosamente por los cirujanos, no pudo volver a hablar.

Tras haberse cansado de golpear la pared repetidas veces y sollozar una y otra vez, el ya no tan pequeño chico decidió coger el último recuerdo de sus padres, una trompeta. Comenzó a tocarla mirando a la calle y el monitor, apenado, le preguntó si quería salir pese a que llovía a cántaros. El chico vaciló por un tiempo pero finalmente aceptó. Fueron a la plaza y se sentaron, el monitor, ya bastante viejo, escuchaba con alegría las obras que interpretaba el joven aunque fuesen tristes.

Al cabo de un tiempo, decidieron volver pero lo que nunca se esperó el anciano fue el suicidio del joven justo a la mañana siguiente.

ACOMPÁÑAME
Por Bea (3º ESO)

Llegó la noche, mi padre y yo llegamos al bar, apenas vacío, ocupándolo tan sólo el camarero y algunos comensales. Uno de ellos borracho. Nos subimos al escenario. Aunque había poca audiencia me puse nerviosa. Mi padre me miró y me sonrió. Empezamos a tocar cuando estuvo todo en silencio. Yo con mi trompeta y él con su saxofón, y había otro hombre que nos acompañaba con el piano. La melodía era envolvente, como siempre. Entonces, empezó a llegar gente al bar, sentándose sin hacer mucho ruido. El camarero, sorprendido se enderezó la corbata, ya que los comensales que llegaban parecían ser adinerados. Acabó todo con presteza, con el bar lleno aplaudiendo.

Sonreí y me retiré del pequeño escenario tan rápido como pude antes de que alguien pudiera notar mis mejillas ruborizarse. El borracho que se situaba al fondo de la sala empezó a gritar “¡OTRA!, ¡OTRA! ¡OTRA!” El camarero lo echó en seguida, ya que éste no se había dado cuenta de que estaba sobrio. Cuando el camarero volvió dijo que nos ofrecería estancia mientras tocáramos allí cada noche. Mi padre rechazó amablemente la propuesta, ya que a él le gustaba moverse por el mundo. Y consideraba que tocáramos un hobby. Yo pensaba que por fin podríamos establecernos en un lugar y casi intervengo. Pero qué podría hacer una niña como yo en aquéllas situaciones.

Simplemente confié en mi padre. Como lo había hecho siempre. Seguramente tendría algún motivo por el cual parecía que estuviésemos huyendo. Pero ya se lo preguntaría. Por ahora, confiaría.

Aprendiendo a hacer cuestionarios

Los alumnos de 3º ESO, en clase de lengua castellana, han aprendido a preparar cuestionarios a través de los formularios de google. 
Grupo 1: Hábito lector

Helena, Marielle, Bea, Lakhvir, Damià

Cuestionario 1

Grupo 2: Lenguas de uso

Óscar, Anna, Karla, Melany, Carles 

Cuestionario 2

Grupo 3: La prensa

Bin Hao, Pol, Sandra, Carlota, Lei
Cuestionario 3
Grupo 4: Uso de los refranes

Maria, Qi Lin, Jose, Jessica,

Cuestionario 4

¿Te animas a responderlos?  Gracias