L’any 2013 s’escau el desè aniversari de la seva mort i nosaltres ens unim a l'homenatge popular.
Afegim aquell vers que ens interpel·la..., que ens "diu"..., que ens emociona..., que ens fa sentir que som vius...
http://www.youtube.com/watch?v=BcFLDosRUQY
I aquí us deixo el meu vers...
" Però la vida sols es diu vivint-la,..."
dimarts, 5 de novembre del 2013
dimecres, 25 de setembre del 2013
Redaccions 3r
No parava de ploure. La pluja cada cop era més intensa i dels seus cabells hi
lliscaven les gotes. Isolda tombada al mig del prat feia dels seus pensaments
dibuixos amb les fulles caduques que acariciava. El seu inconscient es deixava
portar pels moviments de la naturalesa. Era temps sense admirar la importància
que li donaven els petits detalls que la rodejaven. L’aigua la feia sentir viva, res l’aturava. Sentia l’olor
de la pluja. Aïllada de tothom actuava com una fulla més. No estava sola, els
seus records obrien el seu interior. Tot feia recordar-li grans moments que
havia viscut. No descartava que en vells temps podria haver estat un arbre. La
seva ment li duia a un món de idees, coses noves que li quedaven per fer.
Semblava un fruit acabat de néixer.
Vienna
L’INTI
El doctor Martí s’aixeca d’hora aquest dissabte, vol ensenyar-li la ciutat a
l’Inti, el seu amic d’Ila Wawanii a Indonèsia. Se sent impacient per veure la
reacció de l’Inti davant d’una gran ciutat, a més és Nadal, a la nit, Barcelona
serà plena de llums. L’Inti és feliç, és un bon home i somriu, sempre somriu.
Està emocionat de veure com són de grans els edificis, s’espanta dels cotxes i
no pot treure els ulls de les llums. Somriu i gesticula. És feliç. De sobte,
veu una dona dormint al carrer entre cartrons. El Martí, avergonyit, li explica
que no té casa. L’Inti no entén res, ningú ajudava a aquesta dona, amb tantes
coses com teniu, diu, ells mai no ho farien, no ho permetrien això, ells ho
comparteixen tot. L’Inti ja no somriu i troba a faltar la
seva petita illa, la seva gent.
Carlos
LA FUGIDA
Estava exhausta, sufocada, quasi
inconscient de si mateixa, i l’únic pensament que tenia en ment estava destinat
a ell. Sabia que estava atrapada, no hi havia cap possibilitat de poder sortir
d’aquesta amb vida. Només es podia permetre concentrar-se en fugir, fugir
d’aquella cosa, sí, cosa, perquè allò no era un home i la
paraula bèstia ni s’apropava al que
realment era, un monstre. La Katrina s’ocultava en un magatzem abandonat, entre
dues capses d’entre tantes que hi havia, creia innocentment que no la trobaria
aquella cosa, però el seu subconscient
sabia del cert que no tornaria a veure el sol. No obstant, conservava una única
esperança, i aquesta guspira de llum tenia un nom, nom que ella mateixa va
posar, un nom que ressonava en el vent, un nom que pertanyia al seu món...
Scarlett
UN MÓN PER A SOMIAR
La Bereket té el somni més gran. Estudiarà i entrarà a la universitat de
Nairobi. Però qui és ella? Una noia gairebé sense recursos, en un petit poblat
perdut a la sabana africana, en un món d’homes. Ella és molt millor que
qualsevol noi, però que més dóna. És somiadora, no té por i és jove. El món és
un tros de pa que es pot menjar a mossegades i la Bereket té la força de mil gegants.
Aleshores, per què no pot somiar? La seva historia és la de moltes noies
d’arreu del món. Juntes poden moure muntanyes i fer el mateix que qualsevol
home. La Bereket ho aconseguirà, estudiarà per convertir-se en professora i
construirà escoles per als poblats africans, aconseguirà que moltes noies i
nois sense recursos puguin arribar a tenir una educació digne i arribin a
realitzar-se com a les persones que volen arribar a ser.
Sofia
dimarts, 24 de setembre del 2013
dissabte, 21 de setembre del 2013
Redaccions 4t: UNITS CREIXEM+!
Aquí us adjunto tres redaccions vostres. Cadascuna té un toc especial. Us les mireu que ja ho comentarem.
Vols que caminem junts o per separat?
Per
Maria
Quantes vegades podrem dir que hem estat un petit tros de la vida d’algú?
Que hem deixat una petita petjada en el seu camí? Potser una o dues, no més. Ja
que moltes persones creuen no necessitar res de ningú. Fins fa poc jo pensava
el mateix. Pensava que el meu camí era
només meu i que la resta no eren res més que simples obstacles. Sabeu per què
pensava així? Ben senzill:
Un cop vaig cedir a la companyia d’altres viatgers que com jo, es
dirigien cap a un destí incert però del que sabíem que ens aportaria una gran felicitat.
Poc després em veia al terra plena de ferides, llàgrimes i ganes de
desaparèixer.
La soledat és com un infern, l’única diferència és que una només hi és
present a la vida i l’altre, a la mort.
L’últim pensament que em va passar pel cap abans de submergir-me en una
foscor impregnada de sofriment i envelliment era que m’hagués agradat que just en
el moment que em vaig caure al terra, algú m’hagués ofert una mà amiga que
m’ajudés a aixecar i a continuar cap endavant amb la certesa que un, mai camina
del tot sol.
La unió fa la força
Per Natàlia
Actualment, la societat que ens
envolta no difon cap mena de missatge que es tradueixi en col·lectivitat i unió
envers els altres.
Per aquest motiu, és normal que
ens formulem la següent pregunta, quines conseqüències pot causar l'absència
d'això? Doncs la resposta és molt fàcil. Si cadascú no és capaç de prendre
consciència que ajudant a l’altri també es pot sortir beneficiat, aleshores
tindrem un seriós problema i podríem deduir amb certa certesa, un futur amb
unes cultures, races i generacions marginades i allunyades les unes amb les
altres.
De totes maneres, crec que es pot
evitar aquesta calamitat si tenim de base el respecte com a mare dels restants
valors. Un exemple ben clar, són els Castellers de Catalunya, torres humanes
amb l'objectiu de donar com a resultat un gran èxit, que no poden prescindir de
l'ajut i la cohesió de l'altre per aconseguir el repte proposat, “créixer”.
En conclusió, reaccionem! Ja que,
la convivència, els riures, la satisfacció que agradi un regal, la generositat,
i al cap i a la fi, la vida, no es poden gaudir si els desacords i sobretot
l'egoisme impregnen el nostre món.
divendres, 6 de setembre del 2013
LLIBRES DE LECTURA 3r I 4t d'ESO
Ja podeu començar a llegir els del primer trimestre:
3r d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Mecanoscrit del segon origen Manuel Pedrolo Edicions 62
1r TRIM: Las pelirrojas traen mala suerte Ed Alfaguara
2n TRIM:Cantar del Mio Cid Adaptación Rosa Navarro Durán. colec. Clásicos para
estudiantes 9788423685288 Ed Edebé
3r TRIM: Rebeldes Susan Hinton Ed Alfaguara
4t d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Terra Baixa. Àngel Guimerà Editorial Barcanova
1r TRIM: La dama del alba. Alejandro Casona Ed Vicens Vives 9788431637217
3r TRIM: Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Pablo Neruda Ed Text la
Galera 8441211167
3r d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Mecanoscrit del segon origen Manuel Pedrolo Edicions 62
1r TRIM: Las pelirrojas traen mala suerte Ed Alfaguara
2n TRIM:Cantar del Mio Cid Adaptación Rosa Navarro Durán. colec. Clásicos para
estudiantes 9788423685288 Ed Edebé
3r TRIM: Rebeldes Susan Hinton Ed Alfaguara
4t d’ESO
1r TRIM: Antologia poètica. Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova
2n TRIM: Les bicicletes de l'Havana. Jaume Benavente Ed Barcanova 9788448924874
3r TRIM: Terra Baixa. Àngel Guimerà Editorial Barcanova
1r TRIM: La dama del alba. Alejandro Casona Ed Vicens Vives 9788431637217
2n TRIM:Lazarillo de Tormes adap. Rosa Navarro colección Clásicos para estudiantes
978-84-236-9634-5 Ed Edebé3r TRIM: Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Pablo Neruda Ed Text la
Galera 8441211167
DATES REDACCIONS
|
3r I 4t ESO
|
LLENGUA
CATALANA
|
LLENGUA
CASTELLANA
|
|
|
1r trim
|
1/
|
18-09
|
2-10
|
|
2/
|
16-10
|
30-10
|
|
|
2n trim
|
3/
|
11-12
|
15-01
|
|
4/
|
29-01
|
12-02
|
|
|
3r trim
|
5/
|
12-03
|
26-03
|
|
6/
|
7-05
|
21-05
|
|
diumenge, 1 de setembre del 2013
divendres, 9 d’agost del 2013
Una pèrdua important
Estimades famílies,
Lamentem adreçar-nos a vosaltres per informar-vos que el passat dimecres 7
d’Agost ens va deixar la nostra estimada companya Idoia Sauri, mestra de
la Llar d’infants, a causa d’un accident de trànsit.
Tots els membres de la nostra comunitat educativa volem fer arribar el més
sentit condol a familiars i amics.
Recordarem sempre el teu somriure, la teva vitalitat, companyerisme i dedicació vers els teus alumnes.
“Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure...
no l'esborra la pols del camí.”
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure...
no l'esborra la pols del camí.”
dimarts, 23 d’abril del 2013
dilluns, 22 d’abril del 2013
dissabte, 20 d’abril del 2013
ESCRITS DE 3r..
Després de visionar un ppt amb el títol " Sonrie"...
QUAN LA REALITAT
DEIXA DE SER UN LÍMIT
Per Alba de 3r ESO
Hi ha històries que omplen camins i que converteixen les ombres en llum, com és la batalla d’uns pares per la lluita d’un
fill, el qual busca raons per aferrar-se a la vida.
Quan una actitud, creixent de valentia, supera amb força una etapa entristida amb una paràbola plena d’esperança, cal que la gaubança avanci a la pèrdua.
Quan es triomfa sobre la mort, tot i els instants
patits i
l’agonia viscuda que
embarga tot el procés de la malaltia, de sobte apareix una estimulant llum, i ens afirma que ha valgut la pena.
Quan es descobreixen
raons per confiar en els
sentiments més instintius
de la humanitat, sigues capaç
d’assolir l’èxit i poder gaudir del miracle de la vida.
Quan el passat reclama la teva mirada, que aquesta estigui dirigida per contrariar aquells
dubtes i el teu
acèrrim egoisme que han deixat pas a la certesa i a l’altruisme.
Quan tot et sembla
aclaparadorament
invencible, cerca una claror envoltada de saviesa.
La malaltia proclama i ensenya que no importa els anys que visquis si els vius amb
l’ímpetu de
l’heroïcitat.
MOSTRA'T AL MÓN
Per Maria de 3r ESO
En aquesta vida, quan caus a terra t’has de
saber aixecar i seguir endavant. Les pedres que et pots trobar al llarg del
camí són infinites. Si deixes que la gent et trepitgi, perdó, no hi ha un
“si..”, simplement no es pot consentir. L’única
persona amb qui pots confiar plenament no és altra
que amb la qui conviuràs la resta de la teva vida, és a dir, tu. No esperis que
ningú comenci a estimar-te, quan ni tu tens aquesta capacitat.
Fes de tu,
una persona amb la qual es valori per dins, dins el cor. Ja que la bellesa
exterior no durarà per sempre i, en canvi, la bellesa interior si. Per això és important que la cuidis bé. La majoria de nosaltres
excavem molt poc com per descobrir la gran mina de tresors que amaga cadascú, i
per tant, ens quedem amb la superfície de la terra i quan dic superfície, em
refereixo naturalment, als prejudicis. És una pena, perquè si ens esforcéssim
una mica més podríem aconseguir treure el millor de tots nosaltres i fer-nos
rics per dins, que és el que de veritat dóna la FELICITAT que busquem.
Moments
d’impotència, de ràbia, de desconsol, de soledat... són les causes per les
quals moltes persones han tirat la tovallola sense haver-ho intentat. Són
també, els provocadors de llàgrimes, unes llàgrimes que s’aferren a la por, una
por que va degenerant i degradant les nostres dèbils ànimes pop a poc.
Et puc
assegurar, lector del meu text, que hi ha més motius de somriure-li a la vida,
de les que plores per fugir-ne d’ella o de la soledat que t’ha ofert ella
mateixa. Després de una gran tempesta sempre surt el sol, diuen, i tenen tota
la raó. Ser feliç no és fàcil, però tampoc és impossible i tot allò que
requereix un esforç, val la pena. Estimat, ja que no hi ha cosa més important
que la felicitat de un mateix. Desitjo que tots aquells temors que la gent té
ben guardats al seu interior i que els va podrint mica en mica, els deixin anar
d’una vegada. Perquè si no ho fan, viuran
sempre dins una carcassa rovellada que els mantindrà com a esclaus. Amb
aquesta redacció m’agradaria fer
reflexionar aquelles persones que constantment lluiten dins seu i acaben
baldats i sense guanyador. I finalment donar unes quantes eines per tal de
poder trencar aquesta gran carcassa que els impedeix viure al 100% les
meravelles que aquest món ens aporta dia a dia.
Per Verònica de 3r d'ESO
Felicitat, estranya paraula no? Quantes vegades ens hem quedat
quiets esperant a que vingués a nosaltres aquest sentiment? Massa. Per cada pedra
que la vida posa en el nostre camí, enderroquem
un mur. Només veiem el dolor i fem vessar llàgrimes innecessàries.
Si en cada dificultat que sorgís
en el nostre camí recollíssim la pedra i ens la guardéssim com a ensenyança,
aprendríem a valorar la importància d’aquests
moments en la nostra vida. Descobriríem que en cada sofriment s’hi amaga la
clau a la nostra felicitat. Sabríem valorar aquests
petits moments d’alegria als quals no els hi donem importància, però els que al
parar-nos a pensar-hi són els millors records.
Els éssers humans sentim la necessitat de gaudir de la vida,
estem cridats a aprendre i rectificar els nostres errors. Moltes vegades deixem
que el mal ens atrapi per sorpresa, quan no estem preparats. Ens rendim, tirem
totes les nostres esperances i deixem de lluitar. Per què?
Un bon refrany diu que si alguna cosa mereix la pena,
serà difícil. I doncs per què no veure el costat
positiu? Hem de lluitar, no rendir-nos, passi el
que passi. Si ho desitges, ho aconseguiràs i haurà valgut la pena.
dimecres, 17 d’abril del 2013
dimarts, 16 d’abril del 2013
GRANS POETES ... FENT SEXTINES!
.
Manga + Anime = Otaku
Lie 4t ESO
No és per ser un maniàtic,
però, un còmic és un manga.
No és per nosaltres cap vici,
un dibuix animat és un anime.
No és un estil vulgar de vida,
si més no, és la d'un otaku.
Mal camí es pensen de ser un otaku,
però jo ho seré tota la meva vida.
Mal camí és treure el meu anime,
considera-ho com un innecessari vici.
Mal camí és jutjar el meu estimat manga,
car que em tornaré en un maniàtic.
Què és ser una persona otaku?
És passar tot el dia amb un anime,
sigui de comèdia o coses de la vida.
També podem convertir un maniàtic,
en un super-amant d'un bon manga,
que per ell serà doncs, un total vici.
Potser hi ha un professor maniàtic
que diu que portem una catàstrofe vida,
que tot s'ha convertit per nosaltres un vici,
emperò, formem la "nació" otaku,
on tots s'endisen al món del manga
i disfruten de nous capítuls d'anime.
Encara que tots diguin que en la vida
és plena de la paraula vici,
hi ha sempre un noi cregut-maniàtic
que detesta el meu apreciat manga,
i crítica fastigosament l'anime,
i jura que no mai serà un otaku.
Això va per tu, noi cregut-maniàtic,
m'importa una bleda si no vols ser otaku,
m'importa una bleda si ignores la nostra vida,
m'importa una bleda si creus que és un vici,
cap persona pot burlar-se del manga,
i tampoc menysprear cap anime.
Un anime és derivat d'un manga,
i tots dos són "vicis" d' un bon otaku,
i un maniàtic no entendrà mai aquesta vida.
FLOR
Paula 4t ESO
A
l’horitzó, un fosc núvol de tempesta,
aquest,
avança ràpidament per l’aire,
un aire que
conté una temperatura fresca.
Veuen com
el núvol perd la seva aigua,
però
representa la meva lluita,
una lluita
que ressalta la meva vida pura.
I és que la
vida no és tan fresca,
ella només
intenta semblar pura.
Però en el
fons només és una tempesta,
que
necessita avançar a través de la lluita,
expressar
la seva força mitjançant l’aire
i reflectir
els seus temors sobre l’aigua.
Els meus
records viatgen per l’aire,
tots ells
s’enfronten en una lluita,
però s’apropa
una tranquil·litat pura,
que es
barreja amb la meva sang fresca,
es
transparenta màgicament amb l’aigua
i s’oblida
de totes les tempestes.
Tots els
somnis van lliscant per l’aigua,
somnis amb
una esperança fresca.
Un d’ells a
contracorrent lluita,
amb una
rapidesa i una agilitat pura,
vencent amb
esforços la gran tempesta,
i deixant-se
emportar per l’aire.
Un sol amb
una resplendor pura,
corriols,
cascades i grans salts d’aigua.
Sé que les
mentides marxen amb l’aire,
i amb
elles, s’esvaeix la tempesta.
Camps,
flors i una gespa fresca,
sé que
només m’importa la lluita.
Ara aprenc
que la vida és una lluita,
dic adéu al
passat i a la tempesta,
em sento
transparent com una gota d’aigua.
L’olor que
desprenc s’escampa per l’aire,
tota jo em
sento neta i pura,
el que
desitjava, era sentir-me fresca.
Sóc una
bonica flor que lluita,
contra una
tempesta d’aire i aigua.
Vull ser
diferent: fresca, pura.
SENTIMENTS
ENLAIRATS
Ivan 4t ESO
Confiant
encara en la justícia
mentre
mantenc impacient la compostura
en
aquest món ple d'impureses
apareix
el pirata que em rebenta
amb
aquell xiuxiueig tant melòdic
acompanyat
per la solidària mare pluja.
Quan
s'apropa amb aquell pas tan melòdic
sento
un sentiment d'amor-odi que em rebenta
encara
que intenti mantenir la compostura
el
cap se m'omple de pensaments malignes i impureses
que
ni tan sols la major pluja
podria
cicatritzar les ferides ni fer justícia.
Però
tracto de desfer-me de la meva impuresa
intentant
utilitzar com arma la justícia
seguida
del seu poder tan melòdic
que
sembla una bomba que rebenta
sota
les gotes fines i transparents de la pluja
ballant
al ritme de la màxima compostura.
Ara
observo com descarrega de fúria la pluja
desfent-se
a l'igual que jo de la seva impuresa
però
en canvi ella no creu en la justícia,
pensa
que la clau és la compostura
no
apareix en el seu vocabulari la paraula rebenta
sinó
que prefereix seguir amb el seu goteig melòdic.
La
societat actual està que rebenta
des
d'aquí puc sentir els plors de la mare pluja
que
demanen a crits una mica de justícia
però
aquests crits ja no són tant melòdics
estan
carregats d'impureses
deixant
de costat per complet la compostura.
Ja
no sé el que és la compostura
tinc
l'ànima plena d'impureses
que
no em deixen fer-me justícia
ni
tan sols amb l'ajuda de la pluja
puc
frenar aquest sentiment que em rebenta
que
ronda pel meu cap melòdic.
La
justícia plena arriba
una
gran pluja rebenta la impuresa
del
mal melòdic i la falsa compostura.
SEXTINA NATURAL
Marc 4t d'ESO
Dins
un món ple de natura,
hi
trobem una petita fulla,
que
sempre tot ho perfuma
deixant
a l'aire una olor profunda.
I
jo, amb la mateixa postura
deixo
anar alguna pulla.
No
em puc creure que la fulla,
en
una posició tan profunda
aguanti
la meva pulla,
doncs
sàvia és la natura
i
finalment la meva ment perfuma,
ja
que aguanta la seva postura.
Entre
tanta pueril pulla,
m'envesteix
amb força la natura
sense
canviar mai de postura,
protegint
sa perfecta fulla
amb
una ràbia profunda
que
els meus sentits perfuma.
Ara
canvio la postura,
doncs
m'impacta la pulla
que
em torna la natura.
Sense
vacil·lar em perfuma
la
maleïda i perversa fulla
que
denota una ànima profunda.
Com
les flors em perfuma
en
beneïda postura.
I
ara, de manera profunda,
no
serveix cap pulla;
ella
és protegida per la natura,
l'acolorida
i perfecta fulla.
Massa
tard la profunda
boira
em perfuma;
la
que és creada per la fulla.
Assoleixo
la seva postura,
la
que mai cap pulla
derrotarà
a la natura.
La
postura que té la fulla,
perfuma
suaument la postura;
doncs
profunda és la natura.
La mar salada
Cristian 4t d'ESO
Una relació mar home s'establia
immersa per una gran harmonia
tothom en
coneix la seva alegria
però ningú l'interpreta com una simfonia. Grans masses de gent presidia
però tot sol es consumia.
rodejats d'una admirable alegria
tots junts
composaven una simfonia
tal i com Neptú
hi establia. Ple de deixalles es consumia
dins del regne que ell presidia.
i dins del seu poble presidia
la famosa assemblea de Santa Harmonia
on es decretava que el dia de l'alegria
fos l'únic moment de crear la simfonia
que tota la humanitat n'establia.
regnant com una perfecta simfonia.
Quan tot just ella establia
que cap home s'hi consumia
aquella simple però delerosa alegria
la complementaria amb harmonia.
no tan sols el regne es consumia
ni tampoc solitàriament presidia
en té clar com pot crear la famosa harmonia
sense lleis ni decrets que establia
només posant el cor donant alegria.
creava signes que només ella establia
dient que tota sola s'hi consumia
deixant bocabadats aquells que presidia
acollits per una humil harmonia
formant l'anomenada “Terra mar simfonia”.
la terra en presidia aquella alegria
i es consumia dins la simfonia.
ELS
PROBLEMES DE LA SOCIETAT
Alex de 4t ESO
Tenim el cap ple de problemes
no parem d’escoltar la paraula crisi,
la qual produeix tanta agonia
i que no ens permet tenir alegria.
La gent surt al carrer en revoltes
per protestar per aquesta crua
economia.
Ens està matant tanta agonia
hem d’oblidar-nos de l’economia.
Deixem a altra banda els problemes!
I gaudim de la vida plena d’alegria.
Tanquem la televisió i deixem-nos de revoltes.
Fem fora del nostre cap la paraula
crisi!
El poble és el que canvia l’economia
i per això cal deixar fora tota l’agonia
i omplir-nos d’energia i d’alegria.
Estem farts d’escoltar problemes,
no volem una vida amb revoltes
per causa d’aquesta desagradable crisi.
No ens busquem més problemes,
gaudim d’una vida sense revoltes,
perquè tothom volem alegria
i no pas tenir agonia,
per culpa d’aquesta fastigosa economia
i de la nombrosa crisi.
Podem escoltar des de casa les
revoltes,
els carrers es veuen cares d’agonia
i no pas plenes d’alegria.
No volem més crisi,
ni volem pensar en l’economia
només volem fer fora els problemes.
Mirem on mirem, veiem problemes,
per culpa de l’economia.
Si estem en crisi
posem-li remei a l’agonia,
i no ens reunim en revoltes,
perquè així no aconseguirem alegria.
Eliminem els problemes i les revoltes,
dient adéu a la crisi i a l’agonia
no pensem en l’economia i omplim la
vida d’alegria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)