Després de visionar un ppt amb el títol " Sonrie"...
QUAN LA REALITAT
DEIXA DE SER UN LÍMIT
Per Alba de 3r ESO
Hi ha històries que omplen camins i que converteixen les ombres en llum, com és la batalla d’uns pares per la lluita d’un
fill, el qual busca raons per aferrar-se a la vida.
Quan una actitud, creixent de valentia, supera amb força una etapa entristida amb una paràbola plena d’esperança, cal que la gaubança avanci a la pèrdua.
Quan es triomfa sobre la mort, tot i els instants
patits i
l’agonia viscuda que
embarga tot el procés de la malaltia, de sobte apareix una estimulant llum, i ens afirma que ha valgut la pena.
Quan es descobreixen
raons per confiar en els
sentiments més instintius
de la humanitat, sigues capaç
d’assolir l’èxit i poder gaudir del miracle de la vida.
Quan el passat reclama la teva mirada, que aquesta estigui dirigida per contrariar aquells
dubtes i el teu
acèrrim egoisme que han deixat pas a la certesa i a l’altruisme.
Quan tot et sembla
aclaparadorament
invencible, cerca una claror envoltada de saviesa.
La malaltia proclama i ensenya que no importa els anys que visquis si els vius amb
l’ímpetu de
l’heroïcitat.
MOSTRA'T AL MÓN
Per Maria de 3r ESO
En aquesta vida, quan caus a terra t’has de
saber aixecar i seguir endavant. Les pedres que et pots trobar al llarg del
camí són infinites. Si deixes que la gent et trepitgi, perdó, no hi ha un
“si..”, simplement no es pot consentir. L’única
persona amb qui pots confiar plenament no és altra
que amb la qui conviuràs la resta de la teva vida, és a dir, tu. No esperis que
ningú comenci a estimar-te, quan ni tu tens aquesta capacitat.
Fes de tu,
una persona amb la qual es valori per dins, dins el cor. Ja que la bellesa
exterior no durarà per sempre i, en canvi, la bellesa interior si. Per això és important que la cuidis bé. La majoria de nosaltres
excavem molt poc com per descobrir la gran mina de tresors que amaga cadascú, i
per tant, ens quedem amb la superfície de la terra i quan dic superfície, em
refereixo naturalment, als prejudicis. És una pena, perquè si ens esforcéssim
una mica més podríem aconseguir treure el millor de tots nosaltres i fer-nos
rics per dins, que és el que de veritat dóna la FELICITAT que busquem.
Moments
d’impotència, de ràbia, de desconsol, de soledat... són les causes per les
quals moltes persones han tirat la tovallola sense haver-ho intentat. Són
també, els provocadors de llàgrimes, unes llàgrimes que s’aferren a la por, una
por que va degenerant i degradant les nostres dèbils ànimes pop a poc.
Et puc
assegurar, lector del meu text, que hi ha més motius de somriure-li a la vida,
de les que plores per fugir-ne d’ella o de la soledat que t’ha ofert ella
mateixa. Després de una gran tempesta sempre surt el sol, diuen, i tenen tota
la raó. Ser feliç no és fàcil, però tampoc és impossible i tot allò que
requereix un esforç, val la pena. Estimat, ja que no hi ha cosa més important
que la felicitat de un mateix. Desitjo que tots aquells temors que la gent té
ben guardats al seu interior i que els va podrint mica en mica, els deixin anar
d’una vegada. Perquè si no ho fan, viuran
sempre dins una carcassa rovellada que els mantindrà com a esclaus. Amb
aquesta redacció m’agradaria fer
reflexionar aquelles persones que constantment lluiten dins seu i acaben
baldats i sense guanyador. I finalment donar unes quantes eines per tal de
poder trencar aquesta gran carcassa que els impedeix viure al 100% les
meravelles que aquest món ens aporta dia a dia.
Per Verònica de 3r d'ESO
Felicitat, estranya paraula no? Quantes vegades ens hem quedat
quiets esperant a que vingués a nosaltres aquest sentiment? Massa. Per cada pedra
que la vida posa en el nostre camí, enderroquem
un mur. Només veiem el dolor i fem vessar llàgrimes innecessàries.
Si en cada dificultat que sorgís
en el nostre camí recollíssim la pedra i ens la guardéssim com a ensenyança,
aprendríem a valorar la importància d’aquests
moments en la nostra vida. Descobriríem que en cada sofriment s’hi amaga la
clau a la nostra felicitat. Sabríem valorar aquests
petits moments d’alegria als quals no els hi donem importància, però els que al
parar-nos a pensar-hi són els millors records.
Els éssers humans sentim la necessitat de gaudir de la vida,
estem cridats a aprendre i rectificar els nostres errors. Moltes vegades deixem
que el mal ens atrapi per sorpresa, quan no estem preparats. Ens rendim, tirem
totes les nostres esperances i deixem de lluitar. Per què?
Un bon refrany diu que si alguna cosa mereix la pena,
serà difícil. I doncs per què no veure el costat
positiu? Hem de lluitar, no rendir-nos, passi el
que passi. Si ho desitges, ho aconseguiràs i haurà valgut la pena.
Gràcies pels vostres escrits! Endavant!
ResponElimina