dimarts, 23 d’abril del 2013
dilluns, 22 d’abril del 2013
dissabte, 20 d’abril del 2013
ESCRITS DE 3r..
Després de visionar un ppt amb el títol " Sonrie"...
QUAN LA REALITAT
DEIXA DE SER UN LÍMIT
Per Alba de 3r ESO
Hi ha històries que omplen camins i que converteixen les ombres en llum, com és la batalla d’uns pares per la lluita d’un
fill, el qual busca raons per aferrar-se a la vida.
Quan una actitud, creixent de valentia, supera amb força una etapa entristida amb una paràbola plena d’esperança, cal que la gaubança avanci a la pèrdua.
Quan es triomfa sobre la mort, tot i els instants
patits i
l’agonia viscuda que
embarga tot el procés de la malaltia, de sobte apareix una estimulant llum, i ens afirma que ha valgut la pena.
Quan es descobreixen
raons per confiar en els
sentiments més instintius
de la humanitat, sigues capaç
d’assolir l’èxit i poder gaudir del miracle de la vida.
Quan el passat reclama la teva mirada, que aquesta estigui dirigida per contrariar aquells
dubtes i el teu
acèrrim egoisme que han deixat pas a la certesa i a l’altruisme.
Quan tot et sembla
aclaparadorament
invencible, cerca una claror envoltada de saviesa.
La malaltia proclama i ensenya que no importa els anys que visquis si els vius amb
l’ímpetu de
l’heroïcitat.
MOSTRA'T AL MÓN
Per Maria de 3r ESO
En aquesta vida, quan caus a terra t’has de
saber aixecar i seguir endavant. Les pedres que et pots trobar al llarg del
camí són infinites. Si deixes que la gent et trepitgi, perdó, no hi ha un
“si..”, simplement no es pot consentir. L’única
persona amb qui pots confiar plenament no és altra
que amb la qui conviuràs la resta de la teva vida, és a dir, tu. No esperis que
ningú comenci a estimar-te, quan ni tu tens aquesta capacitat.
Fes de tu,
una persona amb la qual es valori per dins, dins el cor. Ja que la bellesa
exterior no durarà per sempre i, en canvi, la bellesa interior si. Per això és important que la cuidis bé. La majoria de nosaltres
excavem molt poc com per descobrir la gran mina de tresors que amaga cadascú, i
per tant, ens quedem amb la superfície de la terra i quan dic superfície, em
refereixo naturalment, als prejudicis. És una pena, perquè si ens esforcéssim
una mica més podríem aconseguir treure el millor de tots nosaltres i fer-nos
rics per dins, que és el que de veritat dóna la FELICITAT que busquem.
Moments
d’impotència, de ràbia, de desconsol, de soledat... són les causes per les
quals moltes persones han tirat la tovallola sense haver-ho intentat. Són
també, els provocadors de llàgrimes, unes llàgrimes que s’aferren a la por, una
por que va degenerant i degradant les nostres dèbils ànimes pop a poc.
Et puc
assegurar, lector del meu text, que hi ha més motius de somriure-li a la vida,
de les que plores per fugir-ne d’ella o de la soledat que t’ha ofert ella
mateixa. Després de una gran tempesta sempre surt el sol, diuen, i tenen tota
la raó. Ser feliç no és fàcil, però tampoc és impossible i tot allò que
requereix un esforç, val la pena. Estimat, ja que no hi ha cosa més important
que la felicitat de un mateix. Desitjo que tots aquells temors que la gent té
ben guardats al seu interior i que els va podrint mica en mica, els deixin anar
d’una vegada. Perquè si no ho fan, viuran
sempre dins una carcassa rovellada que els mantindrà com a esclaus. Amb
aquesta redacció m’agradaria fer
reflexionar aquelles persones que constantment lluiten dins seu i acaben
baldats i sense guanyador. I finalment donar unes quantes eines per tal de
poder trencar aquesta gran carcassa que els impedeix viure al 100% les
meravelles que aquest món ens aporta dia a dia.
Per Verònica de 3r d'ESO
Felicitat, estranya paraula no? Quantes vegades ens hem quedat
quiets esperant a que vingués a nosaltres aquest sentiment? Massa. Per cada pedra
que la vida posa en el nostre camí, enderroquem
un mur. Només veiem el dolor i fem vessar llàgrimes innecessàries.
Si en cada dificultat que sorgís
en el nostre camí recollíssim la pedra i ens la guardéssim com a ensenyança,
aprendríem a valorar la importància d’aquests
moments en la nostra vida. Descobriríem que en cada sofriment s’hi amaga la
clau a la nostra felicitat. Sabríem valorar aquests
petits moments d’alegria als quals no els hi donem importància, però els que al
parar-nos a pensar-hi són els millors records.
Els éssers humans sentim la necessitat de gaudir de la vida,
estem cridats a aprendre i rectificar els nostres errors. Moltes vegades deixem
que el mal ens atrapi per sorpresa, quan no estem preparats. Ens rendim, tirem
totes les nostres esperances i deixem de lluitar. Per què?
Un bon refrany diu que si alguna cosa mereix la pena,
serà difícil. I doncs per què no veure el costat
positiu? Hem de lluitar, no rendir-nos, passi el
que passi. Si ho desitges, ho aconseguiràs i haurà valgut la pena.
dimecres, 17 d’abril del 2013
dimarts, 16 d’abril del 2013
GRANS POETES ... FENT SEXTINES!
.
Manga + Anime = Otaku
Lie 4t ESO
No és per ser un maniàtic,
però, un còmic és un manga.
No és per nosaltres cap vici,
un dibuix animat és un anime.
No és un estil vulgar de vida,
si més no, és la d'un otaku.
Mal camí es pensen de ser un otaku,
però jo ho seré tota la meva vida.
Mal camí és treure el meu anime,
considera-ho com un innecessari vici.
Mal camí és jutjar el meu estimat manga,
car que em tornaré en un maniàtic.
Què és ser una persona otaku?
És passar tot el dia amb un anime,
sigui de comèdia o coses de la vida.
També podem convertir un maniàtic,
en un super-amant d'un bon manga,
que per ell serà doncs, un total vici.
Potser hi ha un professor maniàtic
que diu que portem una catàstrofe vida,
que tot s'ha convertit per nosaltres un vici,
emperò, formem la "nació" otaku,
on tots s'endisen al món del manga
i disfruten de nous capítuls d'anime.
Encara que tots diguin que en la vida
és plena de la paraula vici,
hi ha sempre un noi cregut-maniàtic
que detesta el meu apreciat manga,
i crítica fastigosament l'anime,
i jura que no mai serà un otaku.
Això va per tu, noi cregut-maniàtic,
m'importa una bleda si no vols ser otaku,
m'importa una bleda si ignores la nostra vida,
m'importa una bleda si creus que és un vici,
cap persona pot burlar-se del manga,
i tampoc menysprear cap anime.
Un anime és derivat d'un manga,
i tots dos són "vicis" d' un bon otaku,
i un maniàtic no entendrà mai aquesta vida.
FLOR
Paula 4t ESO
A
l’horitzó, un fosc núvol de tempesta,
aquest,
avança ràpidament per l’aire,
un aire que
conté una temperatura fresca.
Veuen com
el núvol perd la seva aigua,
però
representa la meva lluita,
una lluita
que ressalta la meva vida pura.
I és que la
vida no és tan fresca,
ella només
intenta semblar pura.
Però en el
fons només és una tempesta,
que
necessita avançar a través de la lluita,
expressar
la seva força mitjançant l’aire
i reflectir
els seus temors sobre l’aigua.
Els meus
records viatgen per l’aire,
tots ells
s’enfronten en una lluita,
però s’apropa
una tranquil·litat pura,
que es
barreja amb la meva sang fresca,
es
transparenta màgicament amb l’aigua
i s’oblida
de totes les tempestes.
Tots els
somnis van lliscant per l’aigua,
somnis amb
una esperança fresca.
Un d’ells a
contracorrent lluita,
amb una
rapidesa i una agilitat pura,
vencent amb
esforços la gran tempesta,
i deixant-se
emportar per l’aire.
Un sol amb
una resplendor pura,
corriols,
cascades i grans salts d’aigua.
Sé que les
mentides marxen amb l’aire,
i amb
elles, s’esvaeix la tempesta.
Camps,
flors i una gespa fresca,
sé que
només m’importa la lluita.
Ara aprenc
que la vida és una lluita,
dic adéu al
passat i a la tempesta,
em sento
transparent com una gota d’aigua.
L’olor que
desprenc s’escampa per l’aire,
tota jo em
sento neta i pura,
el que
desitjava, era sentir-me fresca.
Sóc una
bonica flor que lluita,
contra una
tempesta d’aire i aigua.
Vull ser
diferent: fresca, pura.
SENTIMENTS
ENLAIRATS
Ivan 4t ESO
Confiant
encara en la justícia
mentre
mantenc impacient la compostura
en
aquest món ple d'impureses
apareix
el pirata que em rebenta
amb
aquell xiuxiueig tant melòdic
acompanyat
per la solidària mare pluja.
Quan
s'apropa amb aquell pas tan melòdic
sento
un sentiment d'amor-odi que em rebenta
encara
que intenti mantenir la compostura
el
cap se m'omple de pensaments malignes i impureses
que
ni tan sols la major pluja
podria
cicatritzar les ferides ni fer justícia.
Però
tracto de desfer-me de la meva impuresa
intentant
utilitzar com arma la justícia
seguida
del seu poder tan melòdic
que
sembla una bomba que rebenta
sota
les gotes fines i transparents de la pluja
ballant
al ritme de la màxima compostura.
Ara
observo com descarrega de fúria la pluja
desfent-se
a l'igual que jo de la seva impuresa
però
en canvi ella no creu en la justícia,
pensa
que la clau és la compostura
no
apareix en el seu vocabulari la paraula rebenta
sinó
que prefereix seguir amb el seu goteig melòdic.
La
societat actual està que rebenta
des
d'aquí puc sentir els plors de la mare pluja
que
demanen a crits una mica de justícia
però
aquests crits ja no són tant melòdics
estan
carregats d'impureses
deixant
de costat per complet la compostura.
Ja
no sé el que és la compostura
tinc
l'ànima plena d'impureses
que
no em deixen fer-me justícia
ni
tan sols amb l'ajuda de la pluja
puc
frenar aquest sentiment que em rebenta
que
ronda pel meu cap melòdic.
La
justícia plena arriba
una
gran pluja rebenta la impuresa
del
mal melòdic i la falsa compostura.
SEXTINA NATURAL
Marc 4t d'ESO
Dins
un món ple de natura,
hi
trobem una petita fulla,
que
sempre tot ho perfuma
deixant
a l'aire una olor profunda.
I
jo, amb la mateixa postura
deixo
anar alguna pulla.
No
em puc creure que la fulla,
en
una posició tan profunda
aguanti
la meva pulla,
doncs
sàvia és la natura
i
finalment la meva ment perfuma,
ja
que aguanta la seva postura.
Entre
tanta pueril pulla,
m'envesteix
amb força la natura
sense
canviar mai de postura,
protegint
sa perfecta fulla
amb
una ràbia profunda
que
els meus sentits perfuma.
Ara
canvio la postura,
doncs
m'impacta la pulla
que
em torna la natura.
Sense
vacil·lar em perfuma
la
maleïda i perversa fulla
que
denota una ànima profunda.
Com
les flors em perfuma
en
beneïda postura.
I
ara, de manera profunda,
no
serveix cap pulla;
ella
és protegida per la natura,
l'acolorida
i perfecta fulla.
Massa
tard la profunda
boira
em perfuma;
la
que és creada per la fulla.
Assoleixo
la seva postura,
la
que mai cap pulla
derrotarà
a la natura.
La
postura que té la fulla,
perfuma
suaument la postura;
doncs
profunda és la natura.
La mar salada
Cristian 4t d'ESO
Una relació mar home s'establia
immersa per una gran harmonia
tothom en
coneix la seva alegria
però ningú l'interpreta com una simfonia. Grans masses de gent presidia
però tot sol es consumia.
rodejats d'una admirable alegria
tots junts
composaven una simfonia
tal i com Neptú
hi establia. Ple de deixalles es consumia
dins del regne que ell presidia.
i dins del seu poble presidia
la famosa assemblea de Santa Harmonia
on es decretava que el dia de l'alegria
fos l'únic moment de crear la simfonia
que tota la humanitat n'establia.
regnant com una perfecta simfonia.
Quan tot just ella establia
que cap home s'hi consumia
aquella simple però delerosa alegria
la complementaria amb harmonia.
no tan sols el regne es consumia
ni tampoc solitàriament presidia
en té clar com pot crear la famosa harmonia
sense lleis ni decrets que establia
només posant el cor donant alegria.
creava signes que només ella establia
dient que tota sola s'hi consumia
deixant bocabadats aquells que presidia
acollits per una humil harmonia
formant l'anomenada “Terra mar simfonia”.
la terra en presidia aquella alegria
i es consumia dins la simfonia.
ELS
PROBLEMES DE LA SOCIETAT
Alex de 4t ESO
Tenim el cap ple de problemes
no parem d’escoltar la paraula crisi,
la qual produeix tanta agonia
i que no ens permet tenir alegria.
La gent surt al carrer en revoltes
per protestar per aquesta crua
economia.
Ens està matant tanta agonia
hem d’oblidar-nos de l’economia.
Deixem a altra banda els problemes!
I gaudim de la vida plena d’alegria.
Tanquem la televisió i deixem-nos de revoltes.
Fem fora del nostre cap la paraula
crisi!
El poble és el que canvia l’economia
i per això cal deixar fora tota l’agonia
i omplir-nos d’energia i d’alegria.
Estem farts d’escoltar problemes,
no volem una vida amb revoltes
per causa d’aquesta desagradable crisi.
No ens busquem més problemes,
gaudim d’una vida sense revoltes,
perquè tothom volem alegria
i no pas tenir agonia,
per culpa d’aquesta fastigosa economia
i de la nombrosa crisi.
Podem escoltar des de casa les
revoltes,
els carrers es veuen cares d’agonia
i no pas plenes d’alegria.
No volem més crisi,
ni volem pensar en l’economia
només volem fer fora els problemes.
Mirem on mirem, veiem problemes,
per culpa de l’economia.
Si estem en crisi
posem-li remei a l’agonia,
i no ens reunim en revoltes,
perquè així no aconseguirem alegria.
Eliminem els problemes i les revoltes,
dient adéu a la crisi i a l’agonia
no pensem en l’economia i omplim la
vida d’alegria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)