El 17 de març fem una crida omplir la xarxa de versos catalans: celebrem el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa (impulsada per la UOC des del 2011) que vol fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n'és de valorada i estimada.
Animeu a familiars i amics a participar-hi!!
A Twitter:
durant tot el dia 17 de març, piulant versos i enllaços sobre poesia catalana
amb l’etiqueta #jollegeixo.
En aquest blog (Miscel·lània
de la Vicky) durant tot el dia 17 de març, editant comentaris en aquesta
entrada de versos i enllaços sobre poesia catalana.
Com a profe de castellà, t'envio una empenta ben forta per tal que segueixes amb la feina de publicar al teu blog els escrits dels teus alumnes; sé de la dificultat que comporta.
ResponEliminaEm sembla molt interessant la proposta de celebrar "El dia de la poesia catalana a intenet", jo també tinc un blog on penjo els meus poemes (n'hi en català i algun en castellà), i em comprometo a fer-ne ressò. Som molts els "poetes" que escrivim en silenci, conscients que hi ha poca gent disposada a llegir-nos.
Una salutació des de: http://quimharo.blogspot.com.es/
Quim Haro
Gràcies Quim!!
EliminaCREUANT SOMRIURES
ResponEliminaPoca gent somriu pel carrer!
Tots van angoixats, atrafegats, de pressa cap a la feina o cap a casa.
Segons a qui somriguis,
et pots guanyar una mirada de despreci,
o com a mínim, un gir de cap dissimulat.
O, de vegades, poques, si tens sort
et poden creuar el somriure.
LLavors ja t'han il·luminat el dia!
ADOLF
24-11-2003
Gràcies Adolf per compartir!
Cel ras, com una mar blanca
que florint molt aviat,
sent el perill d’una nit gelada,
i la flor que tremola indecisa
voldria volar com lluerna alada.
Quan de la mort sigui l’hora
només vull un blanc cel
i que em posin a la vostra vora,
que l’ametller sigui el darrer vel.
El Trobador de la Segarra
Gràcies Joan Ramon!!
Miquel Martí i Pol - Nova oració del parenostre
ResponEliminaPare nostre que esteu en el cel,
Sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.
Amén.
Gràcies Alber!!
EliminaL’ÀNIMA DE LES FLORS de Joan Maragall
ResponEliminaAquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”
MARE, SI FOS MARINER de Miquel Martí i Pol
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Gràcies Agustín!!
Elimina"Deixa't besar, i tu besa després
ResponEliminaQue és sempre als llavis que l'amor perdura"
J. SALVAT PAPASSEIT
Gràcies Alba!!
EliminaScarlett Chávez Olano
ResponElimina"La nostra estirp és de titans.
Ho dic sense cap prejudici"
MIQUEL MARTÍ I POL
Gràcies Scarlett!!
EliminaMESTER D'AMOR
ResponEliminaSi en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Gràcies Alberto!!
EliminaEl vers és principi i...
ResponEliminaemoció en vertigen.
Un lleu traç...
i el remolí de sensacions
pren la paraula,
aliè a cap control.
Ell...
gira, dibuixa, corprèn,
apropa,
desdenya, sorprèn.
Sovint...
no m’adono,
fins que aixeco
el llapis del paper.
de "PARAULES AMB OMBRA"
Quim Haro
Gràcies altre cop Quim!! Gràcies per la difusió en el teu blog! Estem en contacte.
EliminaEmma Fuhrmann
ResponElimina"Tants records de tu se m'acumulen, que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te"
de Miquel Martí i Pol
Gràcies Emma!!
EliminaSofia Ferruz
ResponElimina"Alguns dies passen
mes lentament que els altres"
MIQUEL MARTÍ I POL
Gràcies Sofia!
EliminaRomanço
ResponElimina"Empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma."
MIQUL MARTÍ I POL
Gràcies Bruno!!
EliminaLaia Huerta
ResponElimina--------- “Estenc la mà“ ---------
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol
Gràcies Laia!!
EliminaCarlos Rodríguez
ResponElimina"Cada ferida la sang d'un poema" / "Veus com la mar fins és bella en l'engany." / "...l'aire d'emprendre un nou destí"
Joan Salvat-Papasseit
Gràcies Carlos!!
EliminaRocío Rodríguez
ResponEliminaLa casa que vull
que la mar la vegi,
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que el temps de l'istiu
níuui l'orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba un gesta.
"Si en saps el pler no estalviïs el bes..."
Joan SALVAT-PAPASSEIT
Gràcies Rocio per col·laborar!!
EliminaSento un record ressonar
ResponEliminalentament al meu interior,
com un rierol al xiuxiuejar,
un llunyà rumor...
TEREZIA LAZAR
Gràcies Terezia!
EliminaAquelles dues flors que hi ha posades
ResponEliminaal mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”
Joan Maragall.
Gràcies Susana!
EliminaJo no sé viure sense amor:
ResponEliminasi un amor fuig n’arriba una altre.
És un neguit que es torna esglai,
És un esglai que es fa paraula
I la paraula vol ser carn.
I el desamor fuig com la flaire.
No hi ha goig com cavalcar
Per un bes de l’estimada,
Ara que la nit és breu
I un estel apunta l’alba.
Sóc faroner de les Medes
On viuríem tu i jo sols;
Al dematí cols i bledes
i a la nit bledes i cols.
St. Fages de Climent
Gràcies Maria!!
Elimina