Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 16 d’abril del 2013

GRANS POETES ... FENT SEXTINES!



 
.

Manga + Anime = Otaku
Lie 4t ESO

No és per ser un maniàtic,

però, un còmic és un manga.

No és per nosaltres cap vici,

un dibuix animat és un anime.

No és un estil vulgar de vida,

si més no, és la d'un otaku.



Mal camí es pensen de ser un otaku,

però jo ho seré tota la meva vida.

Mal camí és treure el meu anime,

considera-ho com un innecessari vici.

Mal camí és jutjar el meu estimat manga,

car que em tornaré en un maniàtic.



Què és ser una persona otaku?

És passar tot el dia amb un anime,

sigui de comèdia o coses de la vida.

També podem convertir un maniàtic,

en un super-amant d'un bon manga,

que per ell serà doncs, un total vici.



Potser hi ha un professor maniàtic

que diu que portem una catàstrofe vida,

que tot s'ha convertit per nosaltres un vici,

emperò, formem la "nació" otaku,

on tots s'endisen al món del manga

i disfruten de nous capítuls d'anime.



Encara que tots diguin que en la vida

és plena de la paraula vici,

hi ha sempre un noi cregut-maniàtic

que detesta el meu apreciat manga,

i crítica fastigosament l'anime,

i jura que no mai serà un otaku.



Això va per tu, noi cregut-maniàtic,

m'importa una bleda si no vols ser otaku,

m'importa una bleda si ignores la nostra vida,

m'importa una bleda si creus que és un vici,

cap persona pot burlar-se del manga,

i tampoc menysprear cap anime.



Un anime és derivat d'un manga,

i tots dos són "vicis" d' un bon otaku,

i un maniàtic no entendrà mai aquesta vida.
 

FLOR
Paula 4t ESO

A l’horitzó, un fosc núvol de tempesta,
aquest, avança ràpidament per l’aire,
un aire que conté una temperatura fresca.
Veuen com el núvol perd la seva aigua,
però representa la meva lluita,
una lluita que ressalta la meva vida pura.

I és que la vida no és tan fresca,
ella només intenta semblar pura.
Però en el fons només és una tempesta,
que necessita avançar a través de la lluita,
expressar la seva força mitjançant l’aire
i reflectir els seus temors sobre l’aigua.

Els meus records viatgen per l’aire,
tots ells s’enfronten en una lluita,
però s’apropa una tranquil·litat pura,
que es barreja amb la meva sang fresca,
es transparenta màgicament amb l’aigua
i s’oblida de totes les tempestes.

Tots els somnis van lliscant per l’aigua,
somnis amb una esperança fresca.
Un d’ells a contracorrent lluita,
amb una rapidesa i una agilitat pura,
vencent amb esforços la gran tempesta,
i deixant-se emportar per l’aire.

Un sol amb una resplendor pura,
corriols, cascades i grans salts d’aigua.
Sé que les mentides marxen amb l’aire,
i amb elles, s’esvaeix la tempesta.
Camps, flors i una gespa fresca,
sé que només m’importa la lluita.

Ara aprenc que la vida és  una lluita,
dic adéu al passat i a la tempesta,
em sento transparent com una gota d’aigua.
L’olor que desprenc s’escampa per l’aire,

tota jo em sento neta i pura,
el que desitjava, era sentir-me fresca.

Sóc una bonica flor que lluita,
contra una tempesta d’aire i aigua.
Vull ser diferent: fresca, pura.




SENTIMENTS ENLAIRATS

Ivan 4t ESO



Confiant encara en la justícia

mentre mantenc impacient la compostura

en aquest món ple d'impureses
apareix el pirata que em rebenta
amb aquell xiuxiueig tant melòdic
acompanyat per la solidària mare pluja.

Quan s'apropa amb aquell pas tan melòdic
sento un sentiment d'amor-odi que em rebenta
encara que intenti mantenir la compostura
el cap se m'omple de pensaments malignes i impureses
que ni tan sols la major pluja
podria cicatritzar les ferides ni fer justícia.
Però tracto de desfer-me de la meva impuresa
intentant utilitzar com arma la justícia
seguida del seu poder tan melòdic
que sembla una bomba que rebenta
sota les gotes fines i transparents de la pluja
ballant al ritme de la màxima compostura.

Ara observo com descarrega de fúria la pluja
desfent-se a l'igual que jo de la seva impuresa
però en canvi ella no creu en la justícia,
pensa que la clau és la compostura
no apareix en el seu vocabulari la paraula rebenta
sinó que prefereix seguir amb el seu goteig melòdic.

La societat actual està que rebenta
des d'aquí puc sentir els plors de la mare pluja
que demanen a crits una mica de justícia
però aquests crits ja no són tant melòdics
estan carregats d'impureses
deixant de costat per complet la compostura.

Ja no sé el que és la compostura
tinc l'ànima plena d'impureses
que no em deixen fer-me justícia
ni tan sols amb l'ajuda de la pluja
puc frenar aquest sentiment que em rebenta
que ronda pel meu cap melòdic.

La justícia plena arriba
una gran pluja rebenta la impuresa
del mal melòdic i la falsa compostura.
             
 
SEXTINA NATURAL
Marc 4t d'ESO

Dins un món ple de natura,
hi trobem una petita fulla,
que sempre tot ho perfuma
deixant a l'aire una olor profunda.
I jo, amb la mateixa postura
deixo anar alguna pulla.

No em puc creure que la fulla,
en una posició tan profunda
aguanti la meva pulla,
doncs sàvia és la natura
i finalment la meva ment perfuma,
ja que aguanta la seva postura.

Entre tanta pueril pulla,
m'envesteix amb força la natura
sense canviar mai de postura,
protegint sa perfecta fulla
amb una ràbia profunda
que els meus sentits perfuma.

Ara canvio la postura,
doncs m'impacta la pulla
que em torna la natura.
Sense vacil·lar em perfuma
la maleïda i perversa fulla
que denota una ànima profunda.

Com les flors em perfuma
en beneïda postura.
I ara, de manera profunda,
no serveix cap pulla;
ella és protegida per la natura,
l'acolorida i perfecta fulla.

Massa tard la profunda
boira em perfuma;
la que és creada per la fulla.
Assoleixo la seva postura,
la que mai cap pulla
derrotarà a la natura.

La postura que té la fulla,
perfuma suaument la postura;
doncs profunda és la natura.



La mar salada

Cristian 4t d'ESO


Una relació mar home s'establia

immersa per una gran harmonia

tothom en coneix la seva alegria
però ningú l'interpreta com una simfonia. 
Grans masses de gent presidia 
però tot sol es consumia.

Éssers vius conviuen en harmonia  
rodejats d'una admirable alegria
tots junts composaven una simfonia
tal i com Neptú hi establia. 
Ple de deixalles es consumia 
dins del regne que ell presidia.

Cada dia més en consumia 
i dins del seu poble presidia 
la famosa assemblea de Santa Harmonia 
on es decretava que el dia de l'alegria 
fos l'únic moment de crear la simfonia 
que tota la humanitat n'establia.

Però la mare terra en presidia 
regnant com una perfecta simfonia. 
Quan tot just ella establia 
que cap home s'hi consumia 
aquella simple però delerosa alegria 
la complementaria amb harmonia.

Tots sabem  que està composta una simfonia 
no tan sols el regne es consumia 
ni tampoc solitàriament presidia 
en té clar com pot crear la famosa harmonia 
sense lleis ni decrets que establia 
només posant el cor donant alegria.

Aquella discreta però honorable alegria 
creava signes que només ella establia 
dient que tota sola s'hi consumia
deixant bocabadats aquells que presidia
acollits per una humil harmonia   
formant l'anomenada “Terra mar simfonia”.

La mar establia aquella harmonia
la terra en presidia aquella alegria
i es consumia dins la simfonia.


ELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT
Alex de 4t ESO

Tenim el cap ple de problemes

no parem d’escoltar la paraula crisi,

la qual produeix tanta agonia

i que no ens permet tenir alegria.

La gent surt al carrer en revoltes

per protestar per aquesta crua economia.



Ens està matant tanta agonia

hem d’oblidar-nos de l’economia.

Deixem a altra banda els problemes!

I  gaudim de la vida plena d’alegria.

Tanquem la televisió i deixem-nos de revoltes.

Fem fora del nostre cap la paraula crisi!



El poble és el que canvia l’economia

i per això  cal deixar fora tota l’agonia

i omplir-nos d’energia i d’alegria.

Estem farts d’escoltar problemes,

no volem una vida amb revoltes

per causa d’aquesta desagradable crisi.



No ens busquem més problemes,

gaudim d’una vida sense revoltes,

perquè tothom volem alegria

i no pas tenir agonia,

per culpa d’aquesta fastigosa economia

i de la nombrosa crisi.



Podem escoltar des de casa les revoltes,

els carrers es veuen cares d’agonia

i no pas plenes d’alegria.

No volem més crisi,

ni volem pensar en l’economia

només volem fer fora els problemes.



Mirem on mirem, veiem problemes,

per culpa de l’economia.

Si estem en crisi

posem-li remei a l’agonia,

i no ens reunim en revoltes,

perquè així no aconseguirem alegria.



Eliminem els problemes i les revoltes,

dient adéu a la crisi i a l’agonia

no pensem en l’economia i omplim la vida d’alegria.


1 comentari: